Predicar amb l'exemple: per una didàctica de la filosofia modèlica

La docència és una activitat indissociable de l'exercici vocacional de la filosofia, fins al punt que autors com Sèneca han caracteritzat el filòsof com el «pedagog del llinatge humà». En una classe de filosofia, tanmateix, no ens podem conformar de treballar tota una sèrie de competències intel·lectuals per mitjà de l'estudi, la lectura i anàlisi de textos, la reflexió, el debat i la investigació, sinó que, d'acord amb l'orientació específica de la nostra disciplina, en darrer terme hem d'aspirar a l'assoliment de l'excel·lència a través de la transmissió d'un coneixement vertader. En una paraula, hem de tornar més savis els nostres alumnes. Ara bé, 'com podem col·laborar en l'assoliment i la transmissió de la saviesa nosaltres que encara no l'hem assolit pas? 'De quina manera podríem plantejar i organitzar les classes de filosofia que resultés conseqüent tant amb les nostres capacitats com amb les nostres limitacions?Teaching is an activity inseparable from the vocational exercise of philosophy, up to the point that authors such as Seneca have characterised the philosopher as the «educator of mankind». In a philosophy class, however, we can't be content with developing a series of intellectual competences through studying, reading and analysing texts, reflecting, debating and investigating. According to the specific orientation of our discipline, we must ultimately aspire to the achievement of excellence through the transmission of a true knowledge. In a word, we must help our students become wiser. But how can we collaborate in the achievement and transmission of wisdom if we ourselves have not yet reached it? How could we set out and organise our philosophy classes in a fashion that was coherent with both our abilities and our limitations