Diabetis mellitus tipus 2: Impacte metabòlic d'una dieta rica en sardina

INTRODUCCIÓ: La teràpia nutricional és un dels pilars del tractament de la diabetis tipus 2 (DM2). Diverses organitzacions nacionals i internacionals de nutrició i diabetis recomanen el consum de peix (preferentment peix blau) com a mínim 2 cops a la setmana per prevenir la malaltia cardiovascular. Tot i això, existeixen molt pocs estudis que hagin investigat els efectes de la inclusió del peix blau en el control glucèmic i la sensibilitat a la insulina de pacients amb DM2. OBJECTIUS: L’objectiu primari d’aquesta tesi va ser investigar els efectes d’una dieta rica en sardina en els valors d’hemoglobina glicosilada (HbA1c) de pacients amb DM2 sense tractament antidiabètic. Els objectius secundaris van ser investigar els efectes de la intervenció dietètica en la resistència a la insulina, les concentracions d’adiponectina, marcadors d’inflamació, la pressió arterial, la freqüència cardíaca, el perfil lipídic, la microbiota intestinal, la composició d’àcids grassos en membranes d’eritròcits i la qualitat de vida dels pacients. METODOLOGIA: 35 pacients amb DM2 sense tractament antidiabètic van ser randomitzats per seguir una dieta amb recomanacions generals per la DM2 (grup control: GC), o una dieta amb recomanacions generals per la DM2 enriquida amb 100g de sardina en llauna 5 cops a la setmana (grup sardina: GS) durant 6 mesos. Abans i després de la intervenció dietètica es van determinar l’antropometria, hàbits alimentaris i història dietètica, l’HbA1c, la glucosa, la insulina, l’adiponectina, marcadors d’inflamació, la pressió arterial, la freqüència cardíaca, la composició d’àcids grassos en membranes d’eritròcits i la composició de grups bacterians específics de la microbiota intestinal. Abans i després de la intervenció dietètica també es va avaluar la qualitat de vida dels pacients. RESULTATS: L’HbA1c i la glucosa en dejú van disminuir en els dos grups als 6 mesos de la intervenció dietètica (GS: -0,2 ± 0,1% HbA1c, -9,6 ± 5,4 mg/dL glucosa; GC: -0,3 ± 0,1% HbA1c, -5,2 ± 5,5 mg/dL glucosa) sent només significativa la reducció de l’HbA1c en el GC (p=0,01) respecte els valors basals. Els dos grups d’intervenció van disminuir de manera significativa la insulina plasmàtica (GS: -35%, p=0,01; GC:-22,6%, p=0,02) i el model homeostàtic de resistència a la insulina (HOMA-IR) (SG: -39,2%, p=0,007; CG: -21,8%, p=0,04) als 6 mesos respecte els valors basals. Tot i això, només el GS va incrementar l’adiponectina en plasma en comparació amb l’inici de l’estudi (+40,7%, p=0,04). L’índex omega-3 va augmentar significativament d’un 5,3% a un 8% al GS respecte el GC (p=0,001). Les dues intervencions dietètiques van disminuir les concentracions del fílum Firmicutes (GS i GC: p=0,04) i van incrementar les de grup E. coli (GS: p=0,01, CG: p=0,03) respecte els valors basals. Només el GS va diminuir el ratio Firmicutes/Bacteroidetes (p=0,04) i va incrementar el grup Bacteroides- Prevotella (p=0,004). Tot i que la pressió arterial i el perfil lipídic no es van modificar en resposta a la dieta enriquida amb sardina, si va disminuir la freqüència cardíaca (p=0,01). Els pàrametres de qualitat de vida valorats no es van modificar de manera significativa en el GS en comparació amb el GC. CONCLUSIONS: Els resultats d’aquesta tesi suggereixen que la inclusió de 100g de sardina 5 dies a la setmana durant 6 mesos no millora el control glucèmic però podria tenir efectes beneficiosos sobre el risc cardiovascular de pacients amb DM2 aconseguint valors òptims d’índex omega-3. A més, l’increment d’adiponectina observat en el GS podria indicar beneficis en la inflamació metabòlica, i la modificació de bactèries intestinals específiques en resposta a la dieta rica en sardina revela l’estreta relació entre components dietètics i la microbiota intestinal. Igualment, els resultats mostren que tan una dieta amb recomanacions generals per la DM2 com una dieta rica en sardina poden millorar la resistència a la insulina de pacients amb DM2.BACKGROUND: Nutrition therapy is the cornerstone of treating diabetes mellitus. The inclusion of fish (particularly oily fish) at least two times per week is recommended by current international dietary guidelines for type 2 diabetes. In contrast to a large number of human studies examining the effects of oily fish on different cardiovascular risk factors, little research on this topic is available in patients with type 2 diabetes. OBJECTIVES: The main objective of this thesis was to investigate the effects of a sardine-enriched diet on glycemic control of drug-naïve patients with type 2 diabetes. The secondary objectives were to investigate the effects of the dietary intervention on insuline resistance, adiponectin, inflammatory markers, blood pressure, heart rate, lipid profile, gut microbiota, erythrocyte membrane fatty acid (EMFA) composition and quality of life of drug-naïve patients with type 2 diabetes. METHODS: 35 drug-naïve patients with type 2 diabetes were randomized to follow either a type 2 diabetes standard diet (control group: CG), or a standard diet enriched with 100 g of sardines 5 days a week (sardine group: SG) for 6 months. Anthropometric, dietary information, quality of life evaluation, fasting glycated hemoglobin, glucose, insulin, adiponectin, inflammatory markers, blood pressure, heart rate, EMFA and specific bacterial strains were determined before and after intervention. RESULTS: There were no significant differences in glycated hemoglobin and fasting glucose between groups at the end of the study (SG: -0,2 ± 0,1% HbA1c, -9,6 ± 5,4 mg/dL fasting glucose; CG: -0,3 ± 0,1% HbA1c, -5,2 ± 5,5 mg/dL fasting glucose). Both groups decreased plasma insulin (SG: −35.3 %, P = 0.01, CG: −22.6 %, P = 0.02) and homeostasis model of assessment - insulin resistance (HOMA-IR) (SG: −39.2 %, P = 0.007, CG: −21.8 %, P = 0.04) at 6-months from baseline. However only SG increased adiponectin in plasma compared to baseline level (+40.7 %, P = 0.04). The omega-3 index increased 2.6 % in the SG compared to 0.6 % in the CG (P = 0.001). Both dietary interventions decreased phylum Firmicutes (SG and CG: P = 0.04) and increased E. coli concentrations (SG: P = 0.01, CG: P = 0.03) at the end of the study from baseline, whereas SG decreased Firmicutes/Bacteroidetes ratio (P = 0.04) and increased Bacteroides-Prevotella (P = 0.004) compared to baseline. Although blood pressure and lipid profile did not show any significant changes after the sardine dietary intervention, heart rate only decreased significantly in SG from baseline (P=0.01). The quality life parameters did not differ between groups at the end of the study. CONCLUSIONS: The results of this thesis suggests that the inclusion of 100 g of sardines 5 days a week during 6 months does not improve glycemic control but it could have beneficial effects on cardiovascular risk of drug-naïve patients with type 2 diabetes by achieving optimal levels of Omega-3 Index. Furthermore, the increase observed in adiponectin levels in SG might indicate beneficial effects on metabolic inflammation, and the gut specific bacterial strains modification in response to sardine diet revealed the close relationship between dietary components and gut microbiota. Additionally, the results show that a diet based on general dietary recomendations for type 2 diabetes and also a diet enriched with sardines could improve insuline resistance of drug-naïve patients with type 2 diabetes