El decurso del agua. Diálogo humanista ante paisajes de las marismas del Guadalquivir

El diàleg humanista i transdisciplinari és l'instrument que ens permet assajar unes lectures compartides de tres paisatges dels aiguamolls del Guadalquivir, considerats com a tesi (paisatge primigeni de la Retuerta, la Vera del Parc Nacional de Doñana), antítesi (paisatge colonial i arrossar de la Isla Mayor) i síntesi (paisatge simbòlic de la Madre–El Rocío) en la configuració territorial i paisatgística d'aquell espai singular. Fascinats per uns ambients d'aiguamolls en els quals vam néixer, dels quals vam fugir per créixer i als quals recorrem contínuament, assumim la convicció hermenèutica que qualsevol paisatge es troba en un estat d'interpretació a què cal accedir per comprendre'l en tota la seva plenitud i poder afegir algun enllaç en la seva cadena interpretativa. L'esperança que la sinergia de la nostra convergència generarà emergències és el motor que ens empeny a llegir, comprendre i buscar nous relats i creativitats dels nostres vells paisatges.The humanistic and multi-disciplinary dialogue is the tool that allows us to assay shared interpretations of three landscapes of the Marismas del Guadalquivir. These landscapes are consider as; thesis (Original Lanscape of the Retuerta, shore of the Doñana National Park), antithesis (Colonial and rice landscape of Isla Mayor), and synthesis (Symbolic landscape of La Madre–El Rocío–) of the territorial and landscape configuration of that remarkable space. Fascinated with the marshlands environments and landscapes where we were born, from where we escaped to grow up but, the ones we constantly appeal; we assume the hermeneutics conviction that any landscape is under a continually stage of interpretation to which you have to access in order to fully understand its meaning and, to be able to add more links to its interpretive chain. The synergy of our conviction will generate new interpretations, which will drive us to read, understand and seek for new stories about our old landscapes.El diálogo humanista y transdisciplinar es el instrumento que nos permite ensayar unas lecturas compartidas de tres paisajes de las marismas del Guadalquivir, considerados como tesis (paisaje primigenio de la Retuerta, la Vera del parque nacional Doñana), antítesis (paisaje colonial y arrocero de la Isla Mayor) y síntesis (paisaje simbólico de la Madre–El Rocío) en la configuración territorial y paisajística de aquel espacio singular. Fascinados por unos ambientes marismeños en los que nacimos, de los que huimos para crecer y a los que recurrimos continuamente, asumimos la convicción hermenéutica de que cualquier paisaje se encuentra en un estado de interpretación al que hay que acceder para comprenderlo en toda su plenitud y poder añadir algún eslabón a su cadena interpretativa. La esperanza de que la sinergia de nuestra convergencia generará emergencias es el motor que nos empuja a leer, comprender y buscar nuevos relatos y creatividades de nuestros viejos paisajes