Geohumanidades. El papel de la cultura creativa en la intersección entre la geografía y las humanidades

L'experiència geogràfica i del saber geohumanístic s'articula al voltant de la geograficitat que Eric Dardel va plantejar fa ja més de mig segle. Aquest concepte recull una reflexió ontològica sobre “l'ésser geogràfic” com allò més essencial de la geografia (i també de les humanitats). En el present article s'analitzen les diferents perspectives que sota el nom de les geohumanitats han anat apareixent: les geografies creatives, la geoliteratura, la geohistòria o les geografies visuals entre d'altres. En aquest article presentem exemples concrets de l'experiència geogràfica en cada un d'aquests àmbits per traçar un discurs de com aquest conjunt de noves perspectives més que crear una nova orientació epistemològica planteja obrir nous horitzons en el coneixement geogràfic que integri diferents àmbitsdins i fora de la geografia acadèmica i traça nous ponts amb disciplines humanistes i de les arts creatives.The geographic experience and the geohumanistic knowledge are articulated around the the concept of geograficity that Eric Dardel raised more than half a century ago. This concept includes an ontological reflection on the “geographical being” as the most essential part of geography (and also of the humanities). In the present article the different perspectives of the geohumanities are analyzed: the creative geographies, the geoliterature, the geohistory or the visual geographies among others. In this article we present concrete examples of the geographical experience in each of these areas to draw a discourse on how this set of new perspectives, rather than creating a new epistemological orientation, aims to open new horizons in geographical knowledge that integrates different areas inside and outside of academic geography and draw new links with humanistic disciplines and the creative arts.La experiencia geográfica y del saber geohumanístico se articula alrededor de la geograficidad que Eric Dardel planteó hace ya más de medio siglo. Dicho concepto recoge una ontológica reflexión sobre “el ser geográfico” como aquello más esencial de la geografía (y también de las humanidades). En el presente artículo se analizan las diferentes perspectivas que bajo el nombre de las geohumanidades han ido apareciendo: las geografías creativas, la geoliteratura, la geohistoria o las geografías visuales entre otras. En este artículo presentamos ejemplos concretos de la experiencia geográfica en cada uno de estos ámbitos para trazar un discurso de cómo este conjunto de nuevas perspectivas más que crear una nueva orientación epistemológica plantea abrir nuevos horizontes en el conocimiento geográfico que integre diferentes ámbitos dentro y fuera de la geografía académica y traza nuevos puentes con disciplinas humanistas y de las artes creativas