Els noms eventuals en català: una caracterització general

Actualment, hi ha un acord força generalitzat que alguns noms constitueixen predicats i, per tant, admeten arguments. Habitualment, però no sempre, els noms predicatius són noms eventuals, és a dir, substantius que, a més d'entitats referencials, designen estats, activitats, realitzacions o assoliments. Alguns substantius són clarament eventuals, però d'altres presenten una doble lectura: són els coneguts en la tradició com a noms d'acció i efecte. Aquestes dues interpretacions, però, presenten un conjunt de propietats sintàctiques i semàntiques que permeten discriminar-los. En aquest article examinem els diagnòstics que diferents autors han aportat per distingir els noms de procés —els noms eventuals— dels noms de resultat, i arribem a una llista de quinze trets diferencials entre els uns i els altres.Today, there is widespread agreement that some nouns are predicates and therefore admit arguments. Generally, though not always, predicative nouns are event nouns, i.e. nouns that, apart from having a referential function, denote states, actions, processes and achievements. Some nouns are clearly eventive, but others are ambiguous: these are theones traditionally referred to as nouns of action and effect. However, the two possible interpretations show semantic and syntactic properties that allow us to make a distinction. This article examines the analysis of various different authors in distinguishing between event or process nouns and effect or result nouns, and establishes a list of fifteen distinctive properties