Crimen organizado corporativo

En la actualidad existen diversas investigaciones y publicaciones que estudian el actuar de las personas jurídicas, mientras otras hacen lo propio con el fenómeno del crimen organizado, en ambos casos dichas temáticas no se vinculan. En otras palabras, la teoría y la práctica no abordan el tema de la persona jurídica como sujeto de derecho en el espacio de la delincuencia organizada. Por el contrario, su análisis se limita al ámbito de las personas físicas, a pesar de que la composición de la normativa internacional determina al fenómeno como una disciplina incluyente, es decir, comprende en su área de estudio a los sujetos colectivos, como lo pondera el art. 10 la Convención de Naciones Unidas contra la Delincuencia Organizada Transnacional (CNUDOT). Y es que, es indiscutible que los sujetos colectivos aprovechan su compleja estructura para materializar delitos, más aún cuando se trata de uniones empresariales, las cuales evidencian al crimen organizado corporativo, dado que los mercados ilícitos (de drogas, inmigración, prostitución, fraude de inversiones o blanqueo de capitales) precisan tanto de una gran logística como de una administración, para lo cual se ofrecen las formas de la economía legal. En esta medida, tiene sentido hablar de la supresión de fronteras entre la delincuencia económica-empresarial y la criminalidad organizada clásica, aspectos que sustentan al crimen organizado corporativo. En este entendido, las normas que tradicionalmente se utilizan para la reprochar la delincuencia organizada tradicional (de las personas físicas), mantienen al margen la concentración de personas jurídicas, por lo que el marco legal actual es insuficiente para recriminar este fenómeno, hasta ahora abandonado. Es por ello, que la tesis pondera no solo los desafíos e inconvenientes jurídicos que presenta el fenómeno delincuencia organizada, sino que –además- acerca propuestas y soluciones concretas desde el ámbito de las ciencias penales, como la definición del injusto, el establecimiento de estándares de imputación sobre grupos empresariales en la materia y la creación de un compliance que regule las relaciones externas de las personas jurídicas asociadas. Para ello, es indispensable un cambio sobre los cánones asociados al sujeto de derecho, esto es, considerar a los entes colectivos como miembros o integrantes de la organización ilícita. En suma, se procura establecer las bases para la regulación e imputación del crimen organizado asociado a las personas jurídicas (públicas o privadas), lo cual no solo forma un insumo de importancia en el rendimiento empresarial, sino que permite reprochar delitos organizados en estructuras complejas.En l'actualitat existeixen diverses investigacions i publicacions que estudien l'actuar de les persones jurídiques, mentre altres fan el mateix con el fenòmens del crim organitzat, en ambdós casos aquestes temàtiques no es vinculen. En altres paraules, la teoria i la pràctica no aborden el tema de la persona jurídica com subjecte de dret a l'espai de la delinqüència organitzada. Per contra, sumi anàlisi es limita a l'àmbit les persones físiques, tot i que la composicions de la normativa internacional determina el fenomen com una disciplina incloent, es dir, comprèn en super àrea d'estudi els subjectes col·lectius, com el pondera l'art. 10 la Convenció de Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional (CNUDOT). I és que, és indiscutible que els subjectes col·lectius aprofiten la seva complexa estructura per materialitzar delictes, més encara quan es tracta d'union empresarials, les quals evidencien el crim organitzat corporatiu, atès que els mercats il·lícits (de drogues, immigració, prostitució, frau de inversions o blanqueig de capitals) necessiten tant una gran logística com d'una administració, per al qual s'oferia les formes de l'economia legal. En aquesta mesura, té sentit parlar de la supressió de fronteres entre la delinqüència econòmica-empresarial i la criminalitat organitzada clàssica, aspectes que sustenten el crim organitzat corporatiu. En aquest entès, les regles que tradicionalment s'utilitzen per a la retrets la delinqüència organitzada tradicional (de les persones físiques), mantenen al marge la concentració de persones jurídiques, de manera que el marc legal actual es insuficient per recriminar aquest fenomen, ta ara abandonada. Es per ells, que la tesi pondera no només els desafiaments i inconvenients jurídics que presenta el fenomen delinqüència organitzada, sinó que -a més- sobre propostes i solucions concretes des dels àmbits de les ciències penals, com la definició de l'injust, l'establiment d'estàndards d'imputació sobre grups empresarials en la matèria i la creació d'un compliance que reguli les relacions externes de les persones jurídiques associades. Per això, és indispensable un canvi sobre els canons associats al subjecte de dret, és a dir, considerar els entès col·lectius com membres o integrants de l'organització il·lícita. En suma, es procura establir les bases per a la regulació i imputació del crim organitzat associat a les persones jurídiques (públiques o privades), cosa que no només forma una entrada d'importància en el rendiment empresarial, sinó que permet retreure delictes organitzats en estructures complexes.At present there are several investigations and publications that study the actions of legal entities, while others do the same with the phenomenon of organized crime, in both cases these issues are not linked. In other words, theory and practice do not address the issue of the legal person as a subject of law in the area of organized crime. On the contrary, its analysis is limited to the realm of natural persons, although the composition of international regulations determines the phenomenon as an inclusive discipline, that is, it includes collective subjects in its area of study, as weights it the art. 10 the United Nations Convention against Transnational Organized Crime (UNCTAD). It is undeniable that collective subjects take advantage of their complex structure to materialize crimes, especially when it comes to corporate unions, which evidence corporate organized crime, since illicit markets (drugs, immigration, prostitution, Investments or money laundering) need both a great logistics and an administration, for which the forms of legal economy are offered. To this extent, it makes sense to speak of the suppression of frontiers between economic-business crime and classical organized crime, aspects that underpin corporate organized crime. In this sense, the norms that traditionally are used to reproach traditional organized crime (of natural persons), keep the concentration of legal persons apart, so the current legal framework is insufficient to recriminate this phenomenon, hitherto abandoned. It is for this reason that the thesis considers not only the legal challenges and disadvantages presented by organized crime, but also proposes specific solutions and solutions from the criminal sciences, such as the definition of unjust, the establishment of standards Of imputation on business groups in the matter and the creation of a compliance that regulates the external relations of the associate juridical persons. For this, a change is necessary on the canons associated with the subject of law, that is, to consider the collective entities as members or members of the illicit organization. In sum, it seeks to establish the basis for the regulation and imputation of organized crime associated with legal entities (public or private), which not only forms an important input in business performance, but also allows for the reproach of organized crime in complex structures