Linking institutions, entrepreneurship, and economic development: An international study /

Premi Extraordinari de Doctorat concedit pels programes de doctorat de la UAB per curs acadèmic 2016-2017Hi ha un consens que considera a l'emprenedoria un element important que explica el procés de desenvolupament econòmic dels països. Entre altres raons, els acadèmics i els creadors de política s'han interessat en els factors que podrien determinar l'activitat emprenedora. Encara que una gran quantitat de disciplines ha analitzat els condicionants de l'emprenedoria, l'enfocament institucional ha guanyat rellevància per la seva capacitat per proporcionar un marc en el qual els emprenedors prenen decisions basats en el context al qual pertanyen. En particular, aquesta visió teòrica va ser dissenyada per explicar les diferències de desenvolupament econòmic entre països. Per tant, l'economia institucional és útil per comprendre per què els individus decideixen convertir-se en emprenedors i, al mateix temps, com contribueixen al desenvolupament econòmic per millorar les condicions socials. Per tant, aquesta investigació explora els factors institucionals que fomenten l'activitat emprenedora, la qual permet aconseguir un major desenvolupament econòmic en els països en desenvolupament i desenvolupats. La metodologia utilitzada és quantitativa i en la seva gran majoria considera l'estimació d'equacions simultànies (regressió múltiple, variables instrumentals i mínims quadrats en tres etapes). D'aquesta manera, l'equació que relaciona institucions i emprenedoria utilitza dades del Global Entrepreneurship Monitor (GEM) per mesurar diferents variables de l'activitat emprenedora. Pel que fa als factors institucionals, aquesta tesi utilitza dades del Doing Business, els Indicadors de Governabilitat Mundial, l'Enquesta Mundial de Valors, els Índexs de Desenvolupament Social, les dades de Hofstede Centre, del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, la enquesta Nacional d'Experts del GEM i del Centre per al Sistema de Pau. Pel que fa a l'equació d'emprenedoria i desenvolupament econòmic, s'utilitza informació dels Indicadors del Desenvolupament Mundial (Banc Mundial) i del Progrés Social Imperatiu. Els principals resultats d'aquesta tesi suggereixen que efectivament hi ha una cadena causal que comença en el context institucional, afectant a l'emprenedoria i, en última instància, el desenvolupament econòmic. En aquest sentit, es troba que les institucions informals són més importants per a l'activitat emprenedora que les formals. La intencionalitat cap al progrés constitueix una característica institucional que fomenta el tipus d'emprenedoria necessària per aconseguir un major creixement i desenvolupament, on a més es creen processos d'inclusió. Finalment, aquesta investigació té implicacions teòriques i de política pública. En termes del debat teòric, aquesta tesi pot aportar evidència empírica sobre la idea que el desenvolupament econòmic abasta no només aquells determinants que expliquen directament el creixement, sinó també els factors fonamentals que condicionen les decisions dels agents econòmics. En aquest sentit, es demostra que l'emprenedoria es veu afectat pels factors institucionals i, al mateix temps, influeix en resultats com el creixement i desenvolupament econòmic. Per tant, els creadors de política pública que estan constantment creant estratègies han de tenir en compte que qualsevol política implementada afecta les decisions empresarials i, al mateix temps, el camí cap desenvolupament dels països.Existe un consenso que considera al emprendimiento un elemento importante que explica el proceso de desarrollo económico de los países. Entre otras razones, los académicos y los hacedores de política se han interesado en los factores que podrían determinar la actividad emprendedora. Aunque una gran cantidad de disciplinas ha analizado los condicionantes del emprendimiento, el enfoque institucional ha ganado relevancia debido a su capacidad para proporcionar un marco en el que los emprendedores toman decisiones basados en el contexto al que pertenecen. En particular, esta visión teórica fue diseñada para explicar las diferencias de desarrollo económico entre países. Por tanto, la economía institucional resulta útil para comprender por qué los individuos deciden convertirse en emprendedores y, al mismo tiempo, cómo contribuyen al desarrollo económico para mejorar las condiciones sociales. Por consiguiente, esta investigación explora los factores institucionales que fomentan la actividad emprendedora, la cual permite lograr un mayor desarrollo económico en los países en desarrollo y desarrollados. La metodología utilizada es cuantitativa y en su gran mayoría considera la estimación de ecuaciones simultáneamente (regresión múltiple, variables instrumentales y mínimos cuadrados en tres etapas). De esta forma, la ecuación que relaciona instituciones y emprendimiento utiliza datos del Global Entrepreneurship Monitor (GEM) para medir diferentes variables de la actividad emprendedora. En cuanto a los factores institucionales, esta tesis utiliza datos del Doing Business, los Indicadores de Gobernabilidad Mundial, la Encuesta Mundial de Valores, los Índices de Desarrollo Social, los datos de Hofstede Centre, del Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo, la Encuesta Nacional de Expertos del GEM y del Centro para el Sistema de Paz. En cuanto a la ecuación de emprendimiento y desarrollo económico, se utiliza información de los Indicadores del Desarrollo Mundial (Banco Mundial) y del Progreso Social Imperativo. Los principales hallazgos de esta tesis sugieren que efectivamente existe una cadena causal que comienza en el contexto institucional, afectando al emprendimiento y, en última instancia, el desarrollo económico. En este sentido, se encuentra que las instituciones informales son más importantes para la actividad emprendedora que las formales. La intencionalidad hacia el progreso constituye una característica institucional que fomenta el tipo de emprendimiento necesaria para lograr un mayor crecimiento y desarrollo, donde además se crean procesos de inclusión. Finalmente, esta investigación tiene implicaciones teóricas y de política pública. En términos del debate teórico, esta tesis puede aportar evidencia empírica sobre la idea de que el desarrollo económico abarca no sólo aquellos determinantes que explican directamente el crecimiento, sino también los factores fundamentales que condicionan las decisiones de los agentes económicos. En este sentido, se demuestra que el emprendimiento se ve afectado por los factores institucionales y, al mismo tiempo, influye en resultados como el crecimiento y desarrollo económico. Por tanto, los hacedores de política pública que están constantemente creando estrategias deben tener en cuenta que cualquier política implementada afecta las decisiones empresariales y, al mismo tiempo, el camino hacia desarrollo de los países.There is a consensus that entrepreneurship is an important element in explaining the economic development process of countries. Among other reasons, scholars and policy makers have been interested in what factors might determine entrepreneurial activity. Although a vast amount of disciplines have analyzed entrepreneurship antecedents, the institutional approaches have gained relevance due to their capacity to provide a framework in which entrepreneurs make decisions based on the context where they are embedded. Particularly, this theoretical view was designed to explain the economic development differences across countries. Therefore, it turns out that institutional economics is useful for comprehending why individuals decide to become entrepreneurs, and at the same time, how they contribute to the economic development to better the social conditions. Thus, this investigation explores the institutional factors that encourage entrepreneurial activity to achieve higher economic development across developing and developed countries. The methodology used is quantitative and mostly regards the estimations of various equations simultaneously (multiple regression, instrumental variables, and three-stage least-square). Thus, for the equation dealing with institutions and entrepreneurship, this research employed data from Global Entrepreneurship Monitor (GEM) to measure different variables of entrepreneurial activity. Concerning the institutional factors, this thesis used data from Doing Business, Worldwide Governance Indicators, World Values Survey, Indices of Social Development, the Hofstede Centre, the United Nations Development Programme, the National Experts Survey of GEM and the Center for System Peace. Regarding the equation of entrepreneurship and economic development, information was used from the World Development Indicators (World Bank) and Social Progress Imperative. The main findings of this thesis suggest that effectively there is a causal chain that runs from the institutional context, affecting entrepreneurship and ultimately economic development. In this sense, it is found that the informal institutions are more important for entrepreneurship than the formal ones. The intentionality toward progress constitutes an institutional characteristic that encourages the type of entrepreneurial activity needed to achieve higher growth and development, where, in addition, inclusive processes are created. Finally, this research has theoretical and public policy implications. In terms of the theoretical debate, this thesis may provide empirical evidence for the idea that economic development embraces not only those determinants that explain growth directly, but also those fundamental factors that condition the decisions of economic agents. In this sense, entrepreneurship is proven to be affected by institutional factors, and at the same time, to influence outcomes such as economic growth and development. Thus, policy makers that are constantly creating strategies should take into consideration that any policy implemented affects entrepreneurial decisions, and at the same time, the development path of countries