Solitud, suport social i participació de les persones grans des d'una perspectiva de la salut

Introducció: La soledat és un factor de risc establert de mala salut, i el suport social i la participació social són factors protectors de la salut també ben establerts. De totes maneres, la recerca experimental en aquesta àrea és feble. Per aquests motius, els objectius són: 1. Realitzar una revisió sistemàtica de l'evidència actual en intervencions que promouen el capital social entre les persones grans per tal de millorar la seva salut. 2. Dissenyar, implementar i avaluar intervencions en el nostre context que promoguin el capital social per tal d'alleugerir la soledat de les persones grans de la comunitat i d'aquelles que viuen a l'entorn residencial. Mètodes: S'ha realitzat una revisió sistemàtica d'assajos clínics amb intervencions que promouen el capital social en les persones grans i que avaluen l'impacte en qualsevol resultat de salut. S'han dissenyat, implementat i avaluat dues intervencions. 1) El programa "Camins: de la solitud a la participació" ha promogut el capital social i la participació de persones grans de la comunitat que se senten soles. La intervenció complexa s'ha implementat a tres centres d'atenció primària de salut d'Espanya en un estudi pre-post amb un seguiment de dos anys. La intervenció ha estat avaluada quantitativa i qualitativament. 2) El programa de reminiscència basat en el futbol s'ha adreçat a persones grans amb demencia de tres centres residencials d'Espanya en un estudi pre-post. Exfutbolistes han fet de voluntaris aportant els seus coneixements i exfutbolistes amb demència també han participat en la intervenció. El programa s'ha avaluat amb mètodes qualitatius. Resultats: En la revisió sistemàtica, s'han examinat 17.341 abstracts i inclòs 36 assajos clínics. Els assajos clínics eren clínica i metodològicament diversos. Les intervencions han mostrat efectes mixtes en qualitat de vida, benestar i salut autopercebuda, i han estat generalment inefectives en soledat, estat d'ànim i mortalitat. Els assajos clínics d'alta qualitat han mostrat resultats favorables en salut general, mental i física, mortalitat i ús de recursos relacionats amb la salut. Complementàriament, s'ha desenvolupat la taxonomia SOCAI que caracteritza intervencions basades en capital social. La intervenció "Camins" s'ha provat com a factible, 38 participants van ser inclosos i es van implicar 10 persones voluntàries. Després de la intervenció, la soledat va disminuir significativament, i la participació i el suport van augmentar significativament. Als dos anys de seguiment, els efectes socials es van mantenir i els símptomes depressius van disminuir participant en activitats. En el programa de reminiscència basada en el futbol, un total de 20 persones amb demència van participar, tres dels quals eren exfutbolistes. A més, quatre exfutbolistes van ser voluntaris. Els agents involucrats van reportar beneficis en relació amb les habilitats comunicatives i cognitives, estat d'ànim, benestar psicològi, interacció entre participants i sentiment de pertinença. Discussió: Aquesta és la primera revisió sistemàtica que valora l'impacte d'assajos clínics basats en el capital social en resultats de salut. Destaca la falta d'evidència, la baixa qualitat, mentre suggereix el potencial del capital social d'impactar en la salut de les persones grans. La intervenció "Camins" ha aportat una estratègia d'intervenció innovadora per tal d'alleugerir la solitud. El programa grupal de reminiscència basat en el futbol ha unit persones amb demència per gaudir d'una activitat compartida i significativa. Conclusions: Aquesta tesi aporta un treball epidemiològic i conceptual per tal de donar suport a la introducció del capital social com a factor protector de la salut, i la solitud com un factor de risc, en estratègies d'intervenció adreçades a persones grans. A més, el capital social hauria de ser especialment considerat com una manera de contribuir a una vida més significativa a l'envellir.INTRODUCCIÓ: La soledat és un factor de risc establert de mala salut, i el suport social i la participació social són factors protectors de la salut també ben establerts. De totes maneres, la recerca experimental en aquesta àrea és feble. Per aquests motius, els objectius són: 1. Realitzar una revisió sistemàtica de l'evidència actual en intervencions que promouen el capital social entre les persones grans per tal de millorar la seva salut. 2. Dissenyar, implementar i avaluar intervencions en el nostre context que promoguin el capital social per tal d'alleugerir la soledat de les persones grans de la comunitat i d'aquelles que viuen a l'entorn residencial. MÈTODES: S'ha realitzat una revisió sistemàtica d'assajos clínics amb intervencions que promouen el capital social en les persones grans i que avaluen l'impacte en qualsevol resultat de salut. S'han dissenyat, implementat i avaluat dues intervencions. 1) El programa "Camins: de la solitud a la participació" ha promogut el capital social i la participació de persones grans de la comunitat que se senten soles. La intervenció complexa s'ha implementat a tres centres d'atenció primària de salut d'Espanya en un estudi pre-post amb un seguiment de dos anys. La intervenció ha estat avaluada quantitativa i qualitativament. 2) El programa de reminiscència basat en el futbol s'ha adreçat a persones grans amb demencia de tres centres residencials d'Espanya en un estudi pre-post. Exfutbolistes han fet de voluntaris aportant els seus coneixements i exfutbolistes amb demència també han participat en la intervenció. El programa s'ha avaluat amb mètodes qualitatius. RESULTATS: En la revisió sistemàtica, s'han examinat 17.341 abstracts i inclòs 36 assajos clínics. Els assajos clínics eren clínica i metodològicament diversos. Les intervencions han mostrat efectes mixtes en qualitat de vida, benestar i salut autopercebuda, i han estat generalment inefectives en soledat, estat d'ànim i mortalitat. Els assajos clínics d'alta qualitat han mostrat resultats favorables en salut general, mental i física, mortalitat i ús de recursos relacionats amb la salut. Complementàriament, s'ha desenvolupat la taxonomia SOCAI que caracteritza intervencions basades en capital social. La intervenció "Camins" s'ha provat com a factible, 38 participants van ser inclosos i es van implicar 10 persones voluntàries. Després de la intervenció, la soledat va disminuir significativament, i la participació i el suport van augmentar significativament. Als dos anys de seguiment, els efectes socials es van mantenir i els símptomes depressius van disminuir participant en activitats. En el programa de reminiscència basada en el futbol, un total de 20 persones amb demència van participar, tres dels quals eren exfutbolistes. A més, quatre exfutbolistes van ser voluntaris. Els agents involucrats van reportar beneficis en relació amb les habilitats comunicatives i cognitives, estat d'ànim, benestar psicològi, interacció entre participants i sentiment de pertinença. DISCUSSIÓ: Aquesta és la primera revisió sistemàtica que valora l'impacte d'assajos clínics basats en el capital social en resultats de salut. Destaca la falta d'evidència, la baixa qualitat, mentre suggereix el potencial del capital social d'impactar en la salut de les persones grans. La intervenció "Camins" ha aportat una estratègia d'intervenció innovadora per tal d'alleugerir la solitud. El programa grupal de reminiscència basat en el futbol ha unit persones amb demència per gaudir d'una activitat compartida i significativa. CONCLUSIONS: Aquesta tesi aporta un treball epidemiològic i conceptual per tal de donar suport a la introducció del capital social com a factor protector de la salut, i la solitud com un factor de risc, en estratègies d'intervenció adreçades a persones grans. A més, el capital social hauria de ser especialment considerat com una manera de contribuir a una vida més significativa a l'envellir.INTRODUCCIÓN: La soledad es un factor de riesgo establecido de mala salud, y el apoyo social y la participación social son factores protectores de la salud también bien establecidos. Sin embargo, la investigación experimental es débil. Por estos motivos, los objetivos son: 1. Realizar una revisión sistemática de la evidencia actual en intervenciones que promueven el capital social entre las personas mayores para mejorar su salud. 2. Diseñar, implementar y evaluar intervenciones en nuestro contexto que promuevan el capital social con el fin de aliviar la soledad de las personas mayores de la comunidad y de aquellas que viven en el entorno residencial. MÉTODOS: Se ha realizado una revisión sistemática de ensayos clínicos con intervenciones que promueven el capital social en las personas mayores y que evalúan el impacto en cualquier resultado de salud. 1) El programa "Camins: de la solitud a la participació" ("Caminos: de la soledad a la participación") ha promovido el capital social y la participación de personas mayores de la comunidad que se sienten solas. La intervención compleja se ha implementado en tres centros de atención primaria de salud de España en un estudio pre-post con un seguimiento de dos años. La intervención se ha evaluado cuantitativa y cualitativamente. 2) El programa de reminiscencia basado en el fútbol se ha dirigido a personas mayores con demencia de tres centros residenciales de España en un estudio pre-post. Exfutbolistas han hecho de voluntarios aportando sus conocimientos y exfutbolistas con demencia también han participado en la intervención. El programa se ha evaluado con métodos cualitativos. RESULTADOS: Se han examinado 17.341 abstracts e incluido 73 artículos que corresponden a 36 ensayos clínicos. Los ensayos clínicos eran clínica y metodológicamente diversos. Las intervenciones han mostrado efectos mixtos en calidad de vida, bienestar y salud autopercibida, y han sido generalmente inefectivas en soledad, estado de ánimo y mortalidad. Los ensayos clínicos de alta calidad han mostrado resultados favorables en salud general, mental y física, mortalidad y uso de recursos relacionados con la salud. Complementariamente, se ha desarrollado la taxonomía SOCAI que caracteriza intervenciones basadas en capital social. La intervención "Camins" se ha probado como factible, 38 participantes fueron incluidos y se implicaron 10 personas voluntarias. Después de la intervención, la soledad disminuyó significativamente, y la participación y el apoyo aumentaron significativamente. A los dos años de seguimiento, los efectos sociales se mantuvieron y los síntomas depresivos disminuyeron participando en actividades. En el programa de reminiscencia basada en el fútbol participaron un total de 20 personas con demencia, tres de las cuales eran exfutbolistas. Además, cuatro exfutbolistas fueron voluntarios. Los agentes involucrados reportaron beneficios en relación a las habilidades comunicativas y cognitivas, el estado de ánimo, el bienestar psicológico, la interacción entre participantes y el sentimiento de pertenencia. DISCUSIÓN: Esta es la primera revisión sistemática que valora el impacto de ensayos clínicos basados en el capital social en resultados de salud. Destaca la falta de evidencia, la baja calidad, y sugiere el potencial del capital social para impactar en la salud de las personas mayores. La intervención "Camins" ha aportado una estrategia de intervención innovadora para aliviar la soledad. El programa grupal de reminiscencia basado en el fútbol ha juntado personas con demencia para disfrutar de una actividad compartida y significativa. CONCLUSIONES: Esta tesis aporta un trabajo epidemiológico y conceptual con la finalidad de introducir el capital social como factor protector de la salud, y la soledad como un factor de riesgo, en las estrategias de intervención dirigidas a personas mayores. Además, el capital social debería ser especialmente considerado como una manera de contribuir a una vida más significativa al envejecer.BACKGROUND: Loneliness is an established risk factor for poor health, while social support and social participation are established protective factors for health. However, experimental research in this area is weak. Therefore, we aimed to: 1. Conduct a systematic review of current evidence on interventions that promote social capital among older people to improve their health. 2. Design, implement and evaluate interventions in our context that promote social capital to alleviate loneliness among community-dwelling older people and among older people living in longterm care. METHODS: We conducted a systematic review of trials with interventions that promote social capital among older people and assessed the impact on any health outcome. We designed, implemented and evaluated two intervention programmes. 1) The programme "Camins: de la solitud a la participació" ("Pathways: from loneliness to participation") promoted social support and participation among lonely older adults in the community. The complex intervention was conducted in three primary health care centres in Spain in a pre-post study with a two-year follow-up. The intervention was evaluated with quantitative and qualitative methods. 2) The football-based reminiscence programme targeted older people with dementia in three long-term care settings in Spain in a pre-post study. Former football players contributed as volunteers with their knowledge and former football players with dementia also participated in the intervention. The programme was evaluated with qualitative methods. RESULTS: In the systematic review, we examined 17,341 abstracts and included 36 trials. Trials were clinically and methodologically diverse. Interventions showed mixed effects on quality of life, well-being and self-perceived health and were generally ineffective on loneliness, mood and mortality. Trials of high quality showed favourable impacts on overall, mental, and physical health, mortality and use of health-related resources. Complementarily, we developed the SOCAI taxonomy that characterized social capital-based interventions. The intervention "Camins" proved to be feasible, 38 participants were in cluded and 10 volunteers took part. After the intervention, loneliness significantly decreased while social participation and support significantly increased. After the two-year follow-up, social effects were maintained and depressive symptoms had decreased. In the football-based reminiscence programme, a total of 20 people with dementia participated; three of them were former players. In addition, four former football players volunteered. The agents involved reported benefits in the participants regarding communicative and cognitive abilities, mood, psychological well-being, interaction between participants and sense of belonging. DISCUSSION: The systematic review is the first one that assesses the impact of clinical trials based on social capital on health outcomes. It highlights the lack of evidence and the low quality, while suggesting the potential of social capital to impact health in older adults. The intervention "Camins" contributes a novel strategy for alleviating loneliness. Group-based football reminiscence interventions brought people with dementia together to enjoy a shared and meaningful activity. CONCLUSIONS: This thesis contributes epidemiological and conceptual work to support introducing social capital as a protective health factor and loneliness as a risk factor for health into intervention strategies targeting older people. Furthermore, social capital should be especially considered as a way of contributing to a more meaningful life in ageing