Steno i el seu temps: una visió dels inicis de la geologia

Steno ha estat considerat un dels pares de la geologia com a ciència. Les seves contribucions estan incloses en el camp de la cristal·lografia (llei de constància dels angles diedres), de la paleontologia (reconeixement dels fòssils com a parts d’organismes que visqueren en el passat), de l’estratigrafia (conceptes d’estrat i sediment, i tres principis bàsics de l’estratigrafia: principis de la superposició dels estrats, principi de l’horitzontalitat original dels estrats i principi de la continuïtat lateral dels estrats), de la geologia regional i de la geologia històrica (estableix les bases per a la datació relativa i per a la reconstrucció històrica d’un indret). A més, va fer importants contribucions en la ciència mèdica del seu temps: estudi de les glàndules i descobriment del conducte d’Steno de les glàndules paròtides, estudi dels músculs, del cervell, del cor i de l’aparell reproductor; i va demostrar la falsedat de les idees de Descartes sobre la interacció entre ànima i cos. A més, el seu estudi de l’aparell reproductor femení del tauró va assentar un precedent en el descobriment dels fol·licles ovàrics per Reinier de Graaf i en el naixement de la teoria ovista. La influència d’Steno en el camp de la geologia fou molt elevada, i especialment notable en les idees geològiques del filòsof i matemàtic Gottfried Wilhelm Leibniz, així com també entre els diluvistes anglesos (especialment John Woodward) i en el pare de la geologia italiana i un dels creadors de l’estratigrafia, Giovanni Arduino