Jardins d’Alfàbia (Mallorca): materialitat, concepte i interpretació

Els jardins d’Alfàbia són un dels pocs exemples de Bé d’Interès Cultural en categoria de Jardí Històric que s’han declarat a les Illes Balears. Foren construïts en diferents etapes, en el decurs dels segles XVIII i XIX. La seva fama i reconeixement s’iniciaren ja des de principis del vuit-cents per part dels viatgers i artistes romàntics i paisatgistes que al llarg de la centúria recalaren a l’illa a la recerca del primitiu i de l’autèntic. Sota la seva incidència s’anà bastint un tòpic historiogràfic que interpretà Alfàbia com a exemple d’hort-jardí de tradició hispano-àrab. El que aquí ens proposam és una lectura renovada, guiada per l’anàlisi de les estructures existents, amb el concurs de la documentació i de les fonts escrites i gràfiques, des d’una diferent perspectiva metodològica. L’estudi es basteix sobre la interpretació del jardí com a fenomen mutable, vinculat als canvis artístics, però també als socials, econòmics i culturals, i alhora, entès com a part fonamental d’un sistema de paisatge al qual resta condicionat i contribueix a caracteritzar. Des d’aquesta perspectiva, el jardí es revela com a paradigma del jardí rural plenament integrat en la morfologia del paisatge agropecuari i vinculat a l’evolució socioeconòmica dels seus propietaris. Així mateix, el seu estudi constitueix un exemple significatiu per a caracteritzar la seqüència evolutiva de l’art dels jardins a Mallorca a les èpoques moderna i contemporània.The Gardens of Alfàbia is one of the few Assets of Cultural Interest that has been declared in the Balearic Islands under the category of Historic Garden. The compound was built in different stages,throughout the eighteenth and nineteenth centuries. Its fame and recognition took form at the beginning of the 1800s, praised by both travelers, and landscape and romantic artists who visited the island in the quest for the tradition and the genuinity. The influence of those visitors fostered the historiographical interpretration of Alfàbia as an orchard/vegetable garden rooted in the hispànic-arabic tradition. This paper undertakes a different methodological viewpoint. It is an updated interpretation, based on the study of existing structures as well as written sources. The study considers the garden as a mutable phenomenon, associated to changes in the artistic, social, economic and cultural domains. But at the same time, these gardens are an essential part of the existing landscape. From this perspective, Alfàbia gardens are a paradigm of the rural garden fully integrated into the morphology of a standard farming landscape, subject to the socio-economic development of their landlords. Furthermore, the study of this estate is a significant case that illustrates the evolutionary sequence of garden design in Mallorca in the past three hundred years