UN CINEMA D'IDEES. FOTOGRAFIA I AFECTE EN 'HISTÓRIAS QUE SÓ EXISTEM QUANDO LEMBRADAS' (JULIA MURAT, 2011) I 'VIAJE SENTIMENTAL' (VERÓNICA CHEN, 2010)

En aquest article em proposo indagar la construcció audiovisual d’atmosferes afectives a partir de l’anàlisi de Histórias que só existem quando lembradas (2011) de Julia Murat i Viaje sentimental (2010) de Verónica Chen. Mitjançant la jerarquització de la fotografia i el pla fixe com a procediments estètics i narratius, les poètiques audiovisuals de les obres de Murat i de Chen atorguen nous sentits al concepte de familiar, introdueixen la vacil·lació de la realitat ordinària i participen d’un «èxtasi» del temps, un «retorn d’allò mort» que es vincula a la figura del «Spectrum» (Barthes, 2006). Les fotografies impliquen experiències de viatge i desplaçaments espacials, extensius, respecte al cos i la mirada, a nivell físic i fantasmàtic, així com afectius, punxants, atzarosos (en relació estreta amb la dimensió del punctum barthesià). Es tracta d’una concepció del cinema que busca assajar amb les fotografies una trama d’idees (la memòria, el record, l’arxiu del Temps, la Fotografia mateixa) en què s’inscriuen les atmosferes afectives