Media literacy in Brazil: Experiences and models in non-formal education

This article analyses the status of media literacy in Brazil from the perspective of non-formal education. It quantifies the situation through a sample of projects (N=240) and organizations (N=107) that develop media literacy activities according to the internationally recognized three dimensions of media education (access/use, critical understanding, and media content production). These projects are aimed at different communities of citizens according to various levels of segmentation (age, location, social status, social groups, and professional fields). The analysis shows the preponderance of activities geared to the production of audiovisual content (65.4%) and to expanding the rights and communicative capabilities of certain communities, generally excluded from the traditional mass media (45.8%). Moreover, the majority of institutions have projects with a medium and high potential of empowerment (77.6%). Based on the literature review and the analysis conducted, the research presents a model that can be used for studying media education projects in the field of non-formal education. Thus, this article offers an initial look at non-formal media literacy in a country that, due to its size and large social differences, should take advantage of the complementarities that non-formal education provides to formal education and its curriculum, regarding the development of media education and empowerment of citizens.Este artículo analiza el estado actual de la alfabetización mediática existente en Brasil desde la perspectiva de la educación no formal. Cuantifica la situación mediante una muestra de proyectos (N=240) y de organizaciones (N=107) que desarrollan actividades conforme a las tres principales dimensiones de la educación mediática reconocidas internacionalmente (acceso/uso, comprensión crítica, y producción de contenidos mediáticos), y que están orientadas a diferentes comunidades de ciudadanos de acuerdo a diversos niveles de segmentación (edad, lugar, situación social, grupos sociales, y campos profesionales de aplicación). El análisis realizado muestra la preponderancia de actividades de producción de contenidos audiovisuales (65,4%) y de ampliación de derechos y capacidades comunicativas de ciertas comunidades de personas generalmente excluidas de los medios de comunicación tradicionales (45,8%). Además, la mayoría de las organizaciones trabajan con propuestas con un potencial medio y alto de empoderamiento (77,6%). Asimismo, y basándose en la literatura y el diagnóstico realizado, se propone un modelo con el que estudiar los proyectos de educación mediática desarrollados en el ámbito de la educación no formal. De este modo, la investigación presenta una primera imagen de la alfabetización mediática de carácter no formal existente en un país que, por sus dimensiones y grandes diferencias sociales, tiene que saber aprovechar las complementariedades que la educación no formal ofrece a la educación formal y al currículum educativo, respecto a desarrollar educación mediática y empoderar a la ciudadanía.Aquest article analitza l'estat actual de l'alfabetització mediàtica existent al Brasil des de la perspectiva de l'educació no formal. Quantifica la situació mitjançant una mostra de projectes (N=240) i d'organitzacions (N=107) que desenvolupen activitats d'acord amb les tres principals dimensions de l'educació mediàtica reconegudes internacionalment (accés/ús, comprensió crítica i producció de continguts mediàtics), i que estan orientades a diferents comunitats de ciutadans d'acord a diversos nivells de segmentació (edat, lloc, situació social, grups socials, i camps professionals d'aplicació). L'anàlisi realitzada mostra la preponderància d'activitats de producció de continguts audiovisuals (65,4%) i d'ampliació de drets i capacitats comunicatives de certes comunitats de persones generalment excloses dels mitjans de comunicació tradicionals (45,8%). A més, la majoria de les organitzacions treballen amb propostes amb un potencial mitjà i alt d'apoderament (77,6%). Així mateix, i basant-se en la literatura i el diagnòstic realitzat, es proposa un model amb el qual estudiar els projectes d'educació mediàtica desenvolupats en l'àmbit de l'educació no formal. D'aquesta manera, la recerca presenta una primera imatge de l'alfabetització mediàtica de caràcter no formal existent en un país que, per les seves dimensions i grans diferències socials, ha de saber aprofitar les complementarietats que l'educació no formal ofereix a l'educació formal i el currículum educatiu, pel que fa a desenvolupar educació mediàtica i donar poder a la ciutadania