L'Atlàntic, un espai polític compartit. La premsa xilena i les revolucions franceses de 1830 i 1848

El Atlántico fue un espacio político compartido más allá de las independencias. Partiendo de esta idea general, este artículo pretende contribuir a la apertura de nuevas vías de entendimiento y confluencia por encima de tradicionales lecturas de carácter unidireccional que han incidido en la ruptura y la desconexión. En este caso, en el contexto de las oleadas revolucionarias activadas en Europa a mediados del siglo XIX, que coinciden con la etapa de mayor tensión y debate en torno a la configuración del nuevo mapa político e institucional de la antigua América española. Tomando como referencia el caso de Chile, y considerando algunos de los acontecimientos determinantes de los primeros años de la independencia –como la guerra civil de 1829 y el levantamiento armado de 1851, que en buena medida vienen a enmarcar dos de los hitos fundamentales del ciclo revolucionario europeo-, se apuesta por explorar el uso y referencialidad que alcanzaban las revoluciones de Francia de 1830 y 1848 en la prensa y papeles públicos del momento, contribuyendo con ello a trazar de manera más precisa el marco de representaciones y significados de la revolución gestado fuera de sus escenarios centrales.The Atlantic world continued to be a common political space after the era of independences. According to this general idea, this article aims to contribute to the opening of new ways of understanding and confluence beyond traditional and unidirectional readings that have usually insisted on the ideas of rupture and disconnection. In this case, in the context of European revolutionary waves of the mid-nineteenth century, which coincided with the period of greatest tension and debate around the configuration of the new political and institutional map of the former Spanish America. Taking as reference the case of Chile, and considering some of the determining events of the first years of independence -such as the civil war of 1829 and the armed uprising of 1851, which to a large extent framed two of the main milestones of the European revolutionary cycle-, this article explores the use and the referential image reached by French revolutions of 1830 and 1848 in the press and public papers of Chile. The purpose is to contribute to trace more accurately the framework of representations and meanings of revolution developed outside of her central scenarios.L'Atlàntic va ser un espai polític compartit més enllà de les independències. Partint d'aquesta idea general, aquest article pretén contribuir a l'obertura de noves vies d'enteniment i confluència per sobre de tradicionals lectures de caràcter unidireccional que han incidit en la ruptura i la desconnexió. En aquest cas, en el context de les onades revolucionàries activades a Europa a mitjan segle XIX, que coincideixen amb l'etapa de major tensió i debat entorn de la configuració del nou mapa polític i institucional de l'antiga Amèrica espanyola. Prenent com a referència el cas de Xile, i tot considerant alguns dels esdeveniments determinants dels primers anys de la independència –com la guerra civil de 1829 i l'aixecament armat de 1851, que en bona mesura vénen a emmarcar dues de les fites fonamentals del cicle revolucionari europeu–, s'aposta per explorar l'ús i la referencialitat que aconseguiren les revolucions de França de 1830 i 1848 en la premsa i papers públics del moment, contribuint amb això a traçar de manera més precisa el marc de representacions i significats de la revolució gestat fora dels seus escenaris centrals