El dret a l'oblit en l'univers 2.0

Objectius. Establir els termes del debat sobre la controvertida qüestió del dret a l'oblit digital. Estudiar les característiques web que permeten la perennitat de la informació a la xarxa de xarxes i els efectes que comporta. Analitzar com les diferents instàncies europees i nacionals estan advocant feia el reconeixement formal i informal del dret a l'oblit a Internet. -- Metodologia. Anàlisi de la Directiva Europea 96/46/CE i de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Estudi de la doctrina jurídica relativa a l'aplicació dels principis de la protecció de dades personals; dels drets ARCO (accés, rectificació, cancel•lació i oposició); dels drets de la personalitat; de les llibertats informatives. Examen de lleis i textos jurisprudencials estrangers relacionats amb el dret a l'oblit digital, centrant la nostra atenció en la iniciativa legislativa europea i les resolucions del Garante per la protezioni dei dati personali i de la Commission nationale de l'informatique et les libertés. -- Resultats. Fins fa ben poc, quan algú s'equivocava, podia rectificar, canviar i esmenar els errors del passat. La limitada memòria humana contribuïa essencialment a això. No obstant això, la progressiva universalització d'Internet, que combina una ingent capacitat d'emmagatzematge amb motors de cerca que permeten localitzar-la amb extrema facilitat, pot significar la fi de l'oblit. La perennitat de la informació 2.0 implica nous desafiaments per al Dret. En aquest treball els observem, analitzant com les autoritats europees de protecció de dades han reconegut informalment l'existència del dret a l'oblit digital, que en breu, a més, serà clarificat i regulat formalment pel legislador europeu. Així mateix, l'autor planteja els termes del debat i proposa una definició àmplia del nou dret, si bé amb una extensió limitada, tenint en compte que es tracta d'un dret relatiu, és a dir, no absolut, que pot cedir en cas de conflicte amb altres finalitats legítimes, com poden ser les informatives, culturals o històriques. | Objectives. To establish the terms of debate on the controversial issue of the right to digital oblivion. To study the website features that permit the permanent availability of information on the network of networks and the impact of this. To analyze how various national and European authorities are advocating the formal and informal recognition of the right to be forgotten online. -- Methodology. Analysis of European Directive 96/46/EC and Organic Law 15/1999 of 13 December on the protection of personal data. Study of the legal doctrine concerning the application of the principles of personal data protection; ARCO rights (access, rectification, cancellation and opposition), the rights of the personality; and, freedom of information. Examination of foreign laws and jurisprudence related to the right to digital oblivion, focusing on the European legislative initiative and the resolutions of the Garante per la protezioni dei dati personali and of the Commission nationale de l'informatique et les libertés. -- Results. Until recent times, when someone made a mistake, they could rectify it, change it and correct the errors of the past. The limited nature of the human memory essentially contributed to this. However, the gradual universalization of the internet, which combines a huge storage capacity with search engines that allow us to locate information with extreme ease, might spell the end of oblivion. The permanent availability of information 2.0 represents new challenges for the law. This paper looks at these and analyses how the European data protection authorities have informally acknowledged the existence of the right to be forgotten online, a right that will also soon be clarified and formally regulated by the European legislator. The author establishes the terms of the debate and proposes a broad definition of the new law, albeit of limited extension considering that we are dealing with a relative right, that is, one that cannot be deemed absolute, and which can be circumvented in case of conflict with other legitimate purposes, be they informational, cultural or historic