La vida i la mort a Vila-seca i Salou al segle XVIII

Aquesta tesi ha estat realitzada amb el principal objectiu de buscar i desgranar la informació sanitària existent a la població de Vila-seca i Salou durant la totalitat del segle XVIII, així com detallar els professionals sanitaris que hi consten durant l'època. Aquesta zona permet un bon estudi donat que es disposa d'una àmplia documentació a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT), i la història local, estatal i internacional en la qual s'emmarca la centúria ha fet pensar en que és una època apassionant farcia de canvis transcendentals que mereixien un estudi detallat de la demografia local. La tesi s'ha centrat en esbrinar la taxa de natalitat durant aquests anys, la mortalitat infantil existent, les variacions de la població en relació al context social i econòmic, les principals causes de la mort descrites en els registres, així com la presència de metges, cirurgians, veterinaris, llevadores i farmacèutics que hi queden reflectits. De forma secundària també inclou altres dades d'interès tals com informació dels soldats i regiments que hi foren presents a la població, els clergues responsables de la redacció i manteniment dels registres, la presència de forans al territori, la relació de les professions descrites a l'època, la informació procedent de testaments personals i altres curiositats dignes de menció. Després de consultar els llibres de naixements i defuncions corresponents a l'arxiu parroquial de l'església de St. Esteve de Vila-seca del segle XVIII presents a l'AHAT, s'han recollit les dades emprant uns fulls de càlcul on s'especifica la següent informació; respecte als naixements, es recull la informació que fa referència a la data de naixement, nom i cognoms de la persona batejada, el sexe, la presència de parts múltiples, si es coneixen els pares de la criatura, si el nadó ha estat primsenyat, l'idioma del registre en el qual està redactat, qui és la persona encarregada de redactar el batisme i altres observacions d'interès que facin referència a algun dels objectius detallats prèviament. Respecte a les defuncions s'especifica la data de la mateixa, el nom i cognoms de la persona difunta, el sexe, si és albat (nen menor de 10 anys, generalment) o cos (majors de 10 anys), l'edat en el moment de la defunció, els sagraments que rep la persona difunta, si existeix informació en referència al testament, si l'enterrament s'ha dut a terme de forma gratuïta -Amore Dei- i si es coneix la identitat de la persona finida. Aquesta informació s'ha treballat i classificat segons 4 períodes històrics en que definim el segle XVIII, tenint en compte la història local i estatal del territori. Aquests són: - 1701-1714: des de l'inici del segle XVIII fins a la finalització de la Guerra de Successió. - 1715-1745: des de la fi de la Guerra de Successió fins a l'inici de les exportacions des de Salou a Amèrica. - 1746-1776: el port de Salou i el comerç amb Amèrica. - 1777-1800: des de l'abandó gradual del port de Salou fins a la finalització del segle XVIII. Es realitza l'estudi de les dades comentades anteriorment segons aquests 4 períodes, i també un resum final de la centúria. Després de realitzar l'estudi de les 4 èpoques, es conclou que a Vila-seca i Salou existí un gran creixement poblacional fruit de les bones condicions que hi tingueren lloc a la zona (no hi consten conflictes bèl·lics rellevants ni catàstrofes naturals que provoquin una gran davallada de la població, tot i que algunes epidèmies locals deixen empremta; aixó, junt amb l'augment del comerç, provocà un augment de més del 400% en la població local en tan sols 100 anys i un augment de l'esperança de vida de més de 8 anys durant aquest període). Durant el present treball es presenten un seguit de taules i gràfics que mostren aquestes i d'altres conclusions. Es recullen un total de 1116 causes de defunció, la majoria de les quals són neonatals, però també accidentals o causades per diverses malalties. S'especifiquen i expliquen en relació als períodes descrits. Així mateix, es troben a la literatura consultada fins a 13 veterinaris, 15 farmacèutics, 37 cirurgians, 17 metges i 5 llevadores durant el segle XVIII