Representar la nació : història i memòria d'Espanya en la Catalunya vuitcentista

La meva tesi doctoral estudia les aportacions de la historiografia en el procés de construcció nacional de l'Espanya vuitcentista. La meva recerca va revelar una divisió entre dos processos distints de construcció de la memòria nacional. El primer és dedicat a la creació d'una narrativa nacionalista en el discurs històric de les elits intel·lectuals catalanes. El segon procés analitza la forta lluita entre liberalisme i catolicisme en la formació del nacionalisme espanyol modern. Durant la meva recerca ambdós processos de nacionalització van significar els debats intel·lectuals més importants de tot el segle. La recerca es basa en juxtaposicions. La intel·lectualitat catalana oferí un projecte nacional alternatiu en definir la nació espanyola a partir de la regió perifèrica a despit del centre polític. Alhora, el catolicisme espanyol s'oposà al projecte liberal per a l'Estat-nació espanyol i construí el seu propi projecte d'Estat-nació modern per a Espanya, dins el marc d'una alternativa catòlica global europea a la modernitat liberal. Aquesta dualitat de lluites, perifèria-centre i liberalisme-catolicisme, és completada amb un enfocament transnacional des dels casos francès i italià i amb un tractament interdisciplinari de la filosofia, teologia, ciència política i sociologia. Diversos esdeveniments històrics de gran rellevància van nodrir la construcció de la història nacional espanyola. Tanmateix, la Guerra de la Independència (1808-1814) va rebre una atenció especial. Aquest moment històric fou emprat per tots els actors involucrats en el procés de construcció nacional. Fou enriquit amb una vasta varietat d'interpretacions que competiren entre elles pel control i monopoli dels fonaments històrics del projecte d'Estat-nació. La intel·lectualitat catalana controlà la interpretació històrica de la Guerra de la Independència a mitjan de segle XIX i oferí el seu propi projecte per liderà Espanya i la seva història. Els intel·lectuals catalans esperaven demostrar la superioritat catalana i la seva espanyolitat mitjançant la història. Víctor Balaguer, Antoni de Bofarull, Víctor Gebhardt, Jaume Balmes, Joan Cortada, Pau Piferrer i Ferran Patxot van ser els més destacats historiadors que participaren en aquest projecte. Oposats al lideratge català de la història nacional espanyola, els historiadors castellans Comte de Toreno, Modesto Lafuente i José Gómez de Arteche, entre d'altres, afaiçonaren la seva interpretació castellana. Reclamaren el lideratge d'Espanya des de Castella. Per entre aquestes faccions, la divisió entre catòlics i liberals fou sempre present. Jaume Balmes, Adolf Blanch i Víctor Gebhardt van ser els historiadors més importants del New Catholicism espanyol, en oposició als liberals, com Toreno, Lafuente, Pi i Margall i Blasco Ibáñez. Els neocatòlics espanyols van desenvolupar una forma consistent de nacionalisme, d'acord amb els patrons del nacionalisme catòlic europeu de l'època a França i Itàlia. Els resultats de la meva tesi doctoral mostren la importància del factor regional en la construcció de la idea històrica de la nació espanyola i de la força dels nacionalistes catòlics en aquest procés. Al final del segle XIX, la crisi nacional de 1898 va erosionar de manera dramàtica el projecte català i contribuí a l'aparició d'un nacionalisme català per entre la intel·lectualitat catalana. Això suposà el naixement del projecte d'Estat-nació català i el començament de la desvinculació d'Espanya i el seu projecte d'Estat-nació.My dissertation studies the contribution of historiography to the nation-building process in nineteenth-century Spain. My findings revealed a division into two distinctive nation-building processes. The first one is devoted to the emergence of nationalist discourses in the historical scholarship of the Catalan intellectual elites. The second one analyses the fierce struggle between Liberalism and Catholicism in the formation of modern Spanish nationalism. During my research both nation-building processes emerged as the most important intellectual debates in Spain throughout the century. Research is based on oppositions. Catalan intelligentsia offered an alternative nationalist project in defining the Spanish nation in the peripheral region rather than the political center. At the same time, Spanish Catholicism opposed the liberal project for the Spanish nation-state and constructed its own modern Spanish nation-state project, within the framework of a Catholic global European alternative to the liberal modernity. This duality of struggles, periphery-center and Liberalism-Catholicism, is completed with transnational approaches from the French and Italian cases and with an interdisciplinary focus on philosophy, theology, political science and sociology. Various key historical facts nurtured the construction of Spanish national history. However, special attention was given to the Peninsular War (1808-1814) and the Spanish uprising against French occupation. This historical moment was used by all the sides involved in the nation-building process. It was enriched with a vast variety of interpretations which competed among themselves for the control and monopoly of the historical foundations of the nation-state project. Catalan intelligentsia controlled the historical interpretation of the Peninsular War in the mid-nineteenth century and offered its own project for leading Spain in its history. Catalan intellectuals expected to demonstrate Catalan superiority and Spanishness through history. Víctor Balaguer, Antoni de Bofarull, Víctor Gebhardt, Jaume Balmes, Joan Cortada, Pau Piferrer and Ferran Patxot were the most distinctive historians who participated in this project. Opposing Catalan leadership of Spanish national history, Castillian historians Count of Toreno, Modesto Lafuente and José Gómez de Arteche, among others, built up their Castillian interpretation. They claimed the leadership of Spain from Castile. Within these factions, the division between Catholics and liberals was in force. Jaume Balmes, Adolf Blanch and Víctor Gebhardt were the most important historians of the Spanish New Catholicism in opposition to the liberal ones, such as Toreno, Lafuente, Pi i Margall and Blasco Ibáñez. Spanish New Catholics developed a consistent form of nationalism, in line with the European Catholic nationalism of that time in France and Italy. The results of my dissertation show the importance of the regional factor in the construction of the historical idea of the Spanish nation and the strength of Catholic nationalists in this process. At the end of the nineteenth century the national crisis of 1898 dramatically eroded the Catalan project and fostered the appearance of Catalan nationalism amongst the Catalan intelligentsia. This resulted in the birth of the Catalan nation-state project and the beginning of the disengagement from Spain and its nation-state project