Diagnóstico Radiológico y Resultados del Tratamiento Intraarterial en el Ictus del Despertar

En el presente trabajo se realiza una revisión del diagnóstico de la entidad clínica conocida como "ictus del despertar" y de los criterios de selección de los pacientes que pueden beneficiarse del tratamiento endovascular, que constituye una innovación en esta patología. También se valoran sus resultados inmediatos y a medio plazo, siguiendo la evolución clínica de los pacientes. Nos basaremos en una serie de 32 pacientes tratados en nuestro centro, el Hospital Universitari de Bellvitge, desde octubre de 2010 y hasta marzo de 2012. A todos se les realizó anamnesis, exploración neurológica, TC craneal simple, angio-TC y TC perfusión. Se seleccionó a los candidatos a tratamiento con trombectomía mecánica intraarterial. A todos los pacientes se les realizó TC de control 24 horas después del inicio de los síntomas o de la realización de tratamiento. Se siguió la evolución clínica, calculando el NIHSS al finalizar el procedimiento y al alta, y a los tres meses se obtuvo la puntuación en la escala de Rankin. En esta presentación del ictus, es especialmente complejo determinar la existencia de parénquima cerebral salvable o "penumbra isquémica"; su presencia, determina la indicación del tratamiento. El TC perfusión se ha revelado como la herramienta más útil en esta criba. El tratamiento, correctamente indicado, es efectivo y mejora la calidad de vida de estos pacientes.En el present treball es realitza una revisió del diagnòstic de l'entitat clínica coneguda com "ictus del despertar" i dels criteris de selecció dels pacients que poden beneficiar-se del tractament endovascular, que constitueix una innovació en aquesta patologia. També es valoren els seus resultats immediats i a mitjà termini, seguint l'evolució clínica dels pacients. Ens basarem en una sèrie de 32 pacients tractats en el nostre centre, l'Hospital Universitari de Bellvitge, des d'octubre de 2010 i fins a març de 2012. A tots se'ls va realitzar anamnesis, exploració neurològica, TC cranial simple, angio-TC i TC perfussió. Es va seleccionar als candidats a tractament amb trombectomia mecànica intraarterial. A tots els pacients se'ls va realitzar TC de control 24 hores després de l'inici dels símptomes o de la realització de tractament. Es va seguir l'evolució clínica, calculant el NIHSS en finalitzar el procediment i a l'alta, i als tres mesos es va obtenir la puntuació en l'escala de Rankin. En aquesta presentació del ictus, és especialment complex determinar l'existència de parènquima cerebral salvable o "penombra isquémica"; la seva presència, determina la indicació del tractament. El TC perfussió s'ha revelat com l'eina més útil per aconseguir aquesta distinció. El tractament, correctament indicat, és efectiu i millora la qualitat de vida d'aquests pacients