Avaluació i aplicació de noves intervencions en fisioteràpia per evitar caigudes en persones grans : una aproximació de la pràctica basada en l'evidència a la fisioteràpia geriàtrica

Antecedents: Els problemes relacionats amb l'equilibri i la força muscular en persones grans o afectades de malalties neurodegeneratives poden comportar conseqüències importants com ara les caigudes. L'entrenament mitjançant vibracions de cos sencer sembla ser una intervenció que podria comportar beneficis en els problemes relacionats amb les caigudes o mobilitat funcional, aspectes importants per l'autonomia de la persona. Malgrat això, la base d'evidència científica d'aquesta intervenció és incerta i poc estudiada. Mètodes: S'han realitzat dues revisions sistemàtiques per avaluar l'eficàcia i la seguretat de les intervencions amb vibracions de cos sencer, en un col·lectiu sobre el qual l'evidència és incerta (gent gran o persones afectades de malaltia neurodegenerativa). També s'ha portat a terme un assaig clínic aleatorizat per tal d'avaluar l'eficàcia de les intervencions de cos sencer per a la millora de l'equilibri i la força muscular en persones grans institucionalitzades de Catalunya. Addicionalment s'ha realitzat un seguiment de les caigudes per valorar-ne l'efecte. Resultats: L'entrenament amb vibracions de cos sencer sembla millorar la força muscular i l'equilibri en persones grans si es compara amb un grup control o placebo (el qual realitza el mateix exercici sense la vibració o bé no canvia les rutines diàries), però les diferències no semblen existir quan es compara amb la realització d'exercici físic o convencional (exercicis d'equilibri, entrenament de la resistència muscular, caminar o un programa de condicionament físic). En aquest cas, els efectes són similars excepte en la densitat mineral òssia. No hi ha cap estudi que avaluï l'eficàcia de l'entrenament amb vibracions de cos sencer per prevenir caigudes. Pel que fa a la seva eficàcia en les persones afectades de malalties neurodegeneratives, s'ha estudiat únicament en la malaltia de Parkinson i en l'esclerosi múltiple. No hi ha suficient evidència per refusar o no la intervenció, ja que no hi ha suficients estudis. Tot i això, una única sessió de vibracions mecàniques sembla millorar la deambulació en persones afectades de Parkinson. Discussió: Les revisions sistemàtiques permeten clarificar les incerteses davant una qüestió clínica, tot i englobant la millor evidència disponible. Les revisions sistemàtiques que avaluen intervencions de fisioteràpia estan condicionades, tant per les deficiències metodològiques dels corresponents assaigs clínics com també per una presentació dels resultats poc rigorosa. Així doncs, la qualitat de les evidències disponibles en les dues revisions s'ha vist afectada per les limitacions pròpies dels estudis originals i s'ha qualificat de moderada a baixa. No obstant això, aquestes debilitats juntament amb algunes incerteses encara existents, han estat el punt de partida per elaborar un protocol d'assaig clínic que pugui arribar a clarificar-les. Així doncs, s'ha pogut arribar a conclusions més clares sobre l'eficàcia de l'entrenament amb vibracions de cos sencer en persones grans, però, pel que fa a l'efecte en persones amb malalties neurodegeneratives, l'evidència roman incerta. Conclusions: L'entrenament amb vibracions de cos sencer pot millorar l'equilibri, la força i la potència muscular en comparació amb un grup control o placebo, encara que aquestes diferències no apareixen quan es compara amb la realització d'un programa d'exercici físic (exercici més convencional). Els resultats obtinguts en la densitat mineral òssia quan es comparen amb una intervenció basada en exercici físic no semblen ser clínicament rellevants. La intervenció sembla prou segura, tot i que es recomana que els futurs estudis prevegin un adequat mètode per controlar i seguir els possibles efectes adversos. Hi ha necessitat de més assaigs clínics controlats per poder avaluar millor els beneficis potencials de les vibracions de cos sencer en la prevenció de caigudes en gent gran, i en la millora de l'autonomia per a la realització de les activitats quotidianes en persones afectades de malalties neurodegeneratives.Background: Problems related with poor balance and muscle weakness in the elderly or in people with neurodegenerative diseases are factors that increase the risk of falls. The high prevalence of falls among the elderly (between 30% and 35%) and institutionalized aged people (40%), carries a high social and clinical impact. Whole body vibration training is an intervention that could promote a reduction in falls and an increase in mobility, which are key aspects for this population. However, the basis of scientific evidence for this intervention is unclear and poorly understood. Methods: We conducted two systematic reviews to evaluate the efficacy and safety of whole body vibration interventions in the elderly and in people with neurodegenerative disease. We also conducted a randomized clinical trial to assess the efficacy of whole body training in institutionalised elderly to improve balance and muscle strength. Additionally, we evaluated the incidence of falls to measure the effect of the intervention. Results: Whole body vibration training seems to improve muscle strength and balance in the elderly compared to a control or placebo group (who performed the same exercises as the intervention group but without the vibration, or who did not change their daily activities). However, there were no differences when compared to programs of physical or conventional exercise (balance exercises, resistance training, walking, or fitness). In this case, the effects were similar except regarding bone density. There are no studies in the currently available literature that evaluates the efficacy of whole body vibration training in the prevention of falls. Regarding its effect on people with neurodegenerative diseases, it has been studied only on those with Parkinson's disease and multiple sclerosis. Heterogeneity of interventions and outcomes measured make it difficult to determine the potential benefits among this population. For this reason, there is insufficient evidence regarding the effect of this intervention in the improvement of autonomy during the activities of daily living. However, a single session of whole body vibration training seems to improve parkinsonian gait. Discussion: Contemporary physiotherapists need fast, comprehensive, and reliable information to facilitate their decision-making process. Systematic reviews can clarify uncertainties using the best available evidence. However, systematic reviews that evaluate physiotherapy interventions are conditioned by methodological limitations of the trials included and by poor presentation of results. Thus, quality of the evidence available from the two systematic reviews conducted is moderate to low, mainly because of limitations in the studies, including deficiencies in design and methodology, heterogeneity of interventions, diversity in the methods of evaluation of outcomes, and a poor presentation of results. However, these weaknesses, together with uncertainties on this topic that still exist, were the starting point for developing a clinical trial protocol that could clarify these uncertainties. Thus, it was possible to arrive at clear conclusions about the efficacy of whole body vibration training in the elderly. Its effect on people suffering from neurodegenerative diseases remains unclear. Conclusions: Whole body vibration training can improve balance, strength, and muscle power compared to a control group or placebo, although these differences are not seen when compared against physical exercise programs (conventional exercise). The data results obtained on bone density do not seem to be clinically relevant. The intervention appears to be safe, although it is recommended that future studies anticipate an adequate method for controlling and monitoring possible adverse effects. There is a need for more controlled clinical trials to better evaluate the potential benefits of whole body vibration training in the prevention falls and in the improvement of the functional capacity in daily activities of people with neurodegenerative diseases