Estudi dels gens FGFR3, EGFR, PTEN, CXCR4 i del gen de fusió TMPRSS2-ERG en càncer de pròstata

El càncer de pròstata és el tumor maligne no cutani més freqüent i una de les principals causes de mort per càncer en la població masculina. Tot i així, són menys els estudis moleculars realitzats sobre aquest tipus de càncer que en altres càncers (www.ncbi.nih.gov). L'objectiu de la tesi ha estat estudiar quins mecanismes moleculars estan implicats en la iniciació i progressió del càncer de pròstata. En el primer treball es va analitzar la freqüència de mutacions del gen FGFR3 ja que havien estat descrites mutacions d'aquest gen en altres tumors humans, però no en càncer de pròstata. També vam investigar la relació de mutacions de FGFR3 en pacients amb tumor de pròstata i altres tipus de tumors. Els nostres resultats indiquen que la freqüència de mutacions de FGFR3 en càncer de pròstata és baixa, per tant, no sembla ser un gen central en la patogènia del càncer de pròstata, tot i que està significativament associat a un grup de tumors de baix grau, i a pacients amb altres tumors concurrents, principalment bufeta i pell. En el segon treball es va analitzar, per primer cop en càncer de pròstata, les mutacions d'EGFR i PTEN conjuntament en un mateix grup de tumors. També es va analitzar l'expressió proteica i l'amplificació gènica d'EGFR. Vam trobar mutacions d'EGFR i PTEN en un nombre baix de tumors. Una tercera part dels adenocarcinomes prostàtics presentaven algun tipus d'alteració a la via de senyalització d'EGFR-PTEN, principalment en els càncers més avançats, sent la sobreexpressió proteica d'EGFR l'abnormalitat més freqüent. En un tercer article, enviat a la revista Human Pathology, s'ha analitzat la presència del gen de fusió TMPRSS2-ERG en els adenocarcinomes prostàtics, i la seva relació amb l'expressió de la proteïna d'ERG. Algun estudi havia descrit una associació entre el gen CXCR4 i l'expressió d'ERG, relacionada amb la fusió TMPRSS2-ERG. Nosaltres vam trobar que l'expressió d'ARNm de CXCR4 està associada amb tumors de pròstata amb elevat grau de Gleason, però és independent del reordenament TMPRSS2-ERG.Prostate cancer is the most common non skin cancer in men and the second cause of cancer-related death in men of the Western World. Even so, the number of molecular studies in this type of cancer is lower than other types of cancer (www.ncbi.nih.gov). The aim of this work has been to study the molecular mechanisms that are involved in the initiation and progression of prostate cancer. In the first study, we have analyzed the frequency of FGFR3 mutations, as mutations of this gene have been reported in other human tumors, but not in prostate cancer. We have also investigated the relationship between FGFR3 mutations in patients with prostate cancer and other tumors. Our results show that the frequency of FGFR3 mutations in prostate cancer is low, so it does not seem to be central in the pathogenesis of prostate cancer, but it is statistically associated with a subpopulation of low grade tumors, and also with a subset of prostate carcinomas found incidentally in patients with concurrent bladder cancer or skin tumors. In the second study, we have analyzed, for the first time in prostate cancer, EGFR and PTEN mutations in the same subset of prostate tumors. We have also analyzed EGFR protein expression and amplification. We found EGFR or PTEN mutations in a low number of tumors. A third of prostate adenocarcinomas, mainly the most advanced tumors, showed some kind of alteration in the EGFR-PTEN signalling pathway, being EGFR protein overexpression the most frequent abnormality. In the third article, sent to Human Pathology, we have analyzed the presence of TMPRSS2-ERG fusion in prostate adenocarcinomas, and its relationship with ERG protein expression. Several studies have reported an association between CXCR4 gene and ERG expression, related to the TMPRSS2-ERG fusion. We have found an association between mRNA CXCR4 and high grade prostate tumors, but not between CXCR4 expression and the TMPRSS2-ERG rearrangement