El final dels cultius tradicionals a Catalunya

Un estudi realitzat des del Departament d'Economia i d'Història Econòmica de la UAB i des de la UB i la UdLL ha explorat la transició dels cultius tradicionals, que havien assolit un màxim al segle XIX, als cultius més moderns, però menys sostenibles energèticament, a finals d'aquest mateix segle a Catalunya. El desenvolupament de la vinya des de finals del segle XVIII a moltes regions de Catalunya permetia la utilització de terres de conreu de pitjor qualitat, proporcionava combustible i aliment pel bestiar i fertilitzants naturals en les seves fulles, branques i residus del vi. En canvi, la introducció de fertilitzants industrials i aliments pel bestiar processats suposen un inici de la deficiència energètica i ambiental que es fa hegemònica ja a partir de la segona meitat del segle XX.Un estudio realizado desde el Departamento de Economía e Historia Económica de la UAB y desde la UB y la UdLL ha explorado la transición de los cultivos tradicionales, que habían alcanzado un máximo en el siglo XIX, a los cultivos más modernos, pero menos sostenibles energéticamente, a finales de este mismo siglo en Cataluña. El desarrollo de la vid desde finales del siglo XVIII en muchas regiones de Cataluña permitía la utilización de tierras de cultivo de peor calidad, proporcionaba combustible y alimento para el ganado y fertilizantes naturales en sus hojas, ramas y residuos del vino. En cambio, la introducción de fertilizantes industriales y alimentos para el ganado procesados suponen un inicio de la deficiencia energética y ambiental que se hace hegemónica ya a partir de la segunda mitad del siglo XX