La Unión Europea en la crisis del Líbano o la paradoja entre poder y querer

El conflicto de Oriente Próximo escribió una más de sus tantas páginas el pasado verano. A principios de julio, las milicias de Hezbollah secuestraron a dos soldados israelíes cerca de la frontera del Líbano y se lanzaron cohetes Katiuska hacia el norte de Israel. Este suceso provocó la respuesta armada israelí y el inicio de un largo verano de bombardeos en el sur del Líbano, en los suburbios de Beirut y en el norte de Israel. La escalada bélica se llevó a cabo delante de una comunidad internacional incapaz de responder con contundencia a la desproporcionada respuesta israelí y a los continuos ataques de Hezbollah en el norte de Israel. Por su lado, la Unión Europea evidenció la divergencia de pareceres entre sus 25 estados miembros. Así, mientras que países como Francia, España o Italia criticaban la desproporción de la actuación israelí; Reino Unido o Alemania reconocían a Israel el derecho a la legítima defensa.El conflicte del Pròxim Orient va escriure una més de les seves tantes pàgines el passat estiu. A principis de juliol, les milícies de Hezbollah van segrestar dos soldats israelians prop de la frontera del Líban i es van llançar coets Katiuska cap al nord d'Israel. Aquest succés va provocar la resposta armada israeliana i l'inici d'un llarg estiu de bombardejos al sud del Líban, en els suburbis de Beirut i al nord d'Israel. L'escalada bèl · lica es va dur a terme davant d'una comunitat internacional incapaç de respondre amb contundència a la desproporcionada resposta israeliana i als continus atacs de Hezbollah al nord d'Israel. Per la seva banda, la Unió Europea va evidenciar la divergència de parers entre els seus 25 estats membres. Així, mentre que països com França, Espanya o Itàlia criticaven la desproporció de l'actuació israeliana, Regne Unit o Alemanya reconeixien a Israel el dret a la legítima defensa