El Camino de Santiago : una aproximación a su carácter polisémico desde la geografía cultural y el turismo

Durante la edad media, el Camino de Santiago se consolidó como una de las tres peregrinaciones mayores, junto a Roma y a Jerusalén, y en la actualidad es sin duda la más viva. Aunque ha sufrido períodos de crisis y de abandono, desde los decenios finales del siglo xx conoce un intenso proceso de renacimiento, que se acompaña de la recuperación y actualización de la figura del peregrino. Considerando que cada período ha definido sus propios tipos de peregrinación y ha dotado al espacio sagrado de unos contenidos singulares, recorreremos brevemente los orígenes de la peregrinación jacobea, para luego detenernos en su proceso de renacimiento contemporáneo y en el peregrino turista del presente. Ponemos de manifiesto el carácter polisémico del Camino, destacando cinco factores clave que han promovido dicha renovación a lo largo del tiempo y que han contribuido a forjar la situación actual.Durant l'edat mitjana, el Camí de Sant Jaume es va consolidar com una de les tres peregrinacions més conegudes, juntament amb la de Roma i Jerusalem, i en l'actualitat és, sens dubte, la més viva. Malgrat que ha sofert períodes de crisi i d'abandonament, des de les dècades finals del segle xx coneix un intens procés de renaixement, que s'acompanya de la recuperació i l'actualització de la figura del pelegrí. Considerant que cada període ha definit els seus propis tipus de peregrinació i ha dotat l'espai sagrat d'uns continguts singulars, recorrerem breument els orígens de la peregrinació jacobea, per després endinsar-nos en el procés que ha seguit de renaixement contemporani i en el pelegrí turista del present. Posem de manifest el caràcter polisèmic del Camí i en destaquem cinc factors clau que han promogut la renovació que ha protagonitzat al llarg del temps i que han contribuït a forjar la situació actual.Pendant le Moyen Âge le Chemin de Saint-Jacques à consolidé sa position comme l'un des trois principales pèlerinages, avec Rome et Jérusalem, et actuellement est, certainement, le plus vivant. Malgré il y a eu des périodes de crise et d'abandon, depuis les dernières décennies du XXème siècle il connaît un intense processus de renaissance, qui s'accompagne de la récupération et la mise à jour de la figure du pèlerin. Tenant compte que chaque période a définie leurs pèlerinages et a doté les espaces sacrés de contenus uniques, nous parcourrons brièvement les origines du pèlerinage de Saint-Jacques et après nous tournerons l'attention vers le processus de renaissance contemporaine et le pèlerin-touriste du présent. Nous présentons le caractère polysémique du Chemin, faisant attention sur cinq facteurs clé qui ont contribué à cette mise à jour au long du temps et à son actualité.During the Middle Ages, the Way of St. James was one of the three major pilgrimage routes of Christian Western Europe, together with Rome and Jerusalem. Although it has suffered times of crisis, in the last decades of the 20th century it was largely revived and is nowadays the most vibrant pilgrimage route. This process of revival has been accompaniedby the recuperation and renewal of the image of the pilgrim. Given that each period has defined its own pilgrimage patterns and endowed sacred spaces with unique characteristics, we begin by briefly exploring the origins of the Jacobean pilgrimage to then focus on the current process of revival and the contemporary pilgrim-tourist. We analyse the polysemic character of the Way by emphasising five key factors that have led to its revival over time and contributed to forging today's pilgrimage