Literatura catalana i compromís social en els anys trenta

Jordi Castellanos ofereix una visió panoràmica de la literatura qualificada de "compromesa"; segons l'autor, la condició de l'artista com a ésser responsabilitzat amb el seu entorn polític, social i cultural sempre ha estat present a Catalunya, manifestada d'una manera o altra; però no és fins a finals dels anys vint i durant la dècada dels trenta que cristal·litza un tipus de literatura explícitament compromesa, associada al marxisme, el qual pren la idea de compromís com un dels seus eixos identitaris. La crisi del Noucentisme fa que es produeixi un canvi dels posicionaments ideològics a partir de 1928-1929, fet que dóna entrada als corrents de pensament republicà i socialista que aposten per la necessitat de crear una literatura que "respongui als problemes de l'actualitat". Tot seguit, Castellanos comenta diverses manifestacions d'aquest nou panorama cultural, com el grup de 'L'Opinió' i la figura de Jaume Miravitlles o el paper de divulgadors que tenen entitats com l'Ateneu Enciclopèdic Popular o l'Agrupació d'Escriptors i Artistes Revolucionaris amb el seu 'Full Roig'. En el camp de la creació, la literatura estrictament proletària o social té poca presència, i es redueix a algunes mostres sorgides de diverses associacions i entitats, dels òrgans de partits d'esquerra (com ERC o el BOC) o d'iniciatives editorials (L'Arc de Berà de Gonzàlez Alba, Joan Balaguer i fins a cert punt, Edicions Proa amb Puig i Ferreter al capdavant i Andreu Nin com a divulgador d'autors soviètics)