España inacabada. Organización territorial del Estado, autonomía política y reconocimiento de la diversidad nacional

Se han cumplido más de tres décadas de vigencia de la Constitución de 1978 y ya se dispone de perspectiva suficiente para analizar el grado de eficacia de un modelo de Estado compuesto que, para algunos, es casi federal y, para otros, sencillamente muy descentralizado. De otra parte, en España sigue plenamente abierto el debate sobre España. Sea cual sea la opinión que merezca, lo cierto es que nuestro antiguo problema consume una gran parte de energías colectivas, condiciona ampliamente la agenda política, genera notables tensiones sociales y proyecta sombras de incertidumbre respecto del futuro. En este trabajo, se hace un balance de ambas cuestiones. Después de ofrecer un breve resumen del proceso de construcción de la actual organización territorial del Estado autonómico, se analizan los aspectos positivos y los déficit de gobernanza territorial a partir de algunos ejemplos concretos. Se sugiere una posible agenda de reformas relacionada con el funcionamiento más eficaz y eficiente del Estado. La segunda parte se dedica a desarrollar la idea de que, más allá del grado de eficacia que pueda alcanzarse, mejorando los niveles de coordinación y cooperación multinivel, España es un Estado plurinacional, y esta cuestión relevante, motivo de tensión entre los distintos nacionalismos existentes, sigue siendo uno de los retos colectivos de futuro más importantes.S'han complert més de tres dècades de vigència de la Constitució de 1978 i, per tant, ja es disposa de prou perspectiva per analitzar el grau d'eficàcia d'un model d'Estat, per alguns, gairebé federal i, per a uns altres, senzillament molt descentralitzat. D'altra banda, a Espanya segueix plenament obert el debat sobre Espanya. Sigui quina sigui l'opinió, la veritat és que el nostre antic problema consumeix una gran part de les energies col lectives, condiciona àmpliament l'agenda política, genera notables tensions socials i projecta ombres d'incertesa respecte al futur. En aquest treball, s'hi presenta un balanç de les dues qüestions. Després d'oferir un resum breu del procés de construcció de l'organització territorial actual de l'Estat de les autonomies, s'hi analitzen els aspectes positius i els dèficits de governança territorial a partir d'alguns exemples concrets. A continuació, s'hi suggereix una possible agenda de reformes relacionada amb el funcionament més eficaç i eficient de l'Estat. La segona part es dedica a desenvolupar la idea que, més enllà del grau d'eficàcia que pugui assolir-se millorant els nivells de coordinació i cooperació multinivell, Espanya és un estat plurinacional, i aquesta qüestió rellevant, motiu de tensió entre els diferents nacionalismes existents, segueix sent un dels reptes col·lectius de futur més importants que tenim plantejats.Plus de trois décennies d'existence de la Constitution de 1978 représentent déjà assez du temps pour analyser l'efficacité d'un modèle d'État pour certains quasi-fédéraux et pour d'autres simplement décentralisé. D'autre part, l'Espagne est totalement ouverte pour discussions sur l'Espagne. Quel que soit l'opinion, le fait est que notre vieux problème consomme une grande partie des énergies collectives, détermine largement l'agenda politique, a généré des tensions sociales considérables et jette des ombres de l'incertitude quant à l'avenir. Ce travail s'intéresse pour ces deux questions. Après avoir offert un bref résumé du processus de construction de l'organisation territoriale actuelle de l'Etat autonome espagnol, il examine les forces et les déficit de gouvernance régionale à partir de quelques exemples concrets. Il suggère un agenda de réformes possibles liées à un fonctionnement plus efficace et efficient de l'État. La deuxième partie est consacrée à développer l'idée qu'au-delà du niveau d'efficacité peut être obtenue en améliorant les niveaux de coordination et de coopération Espagne est un État multinational et cette question est une source de tensions importante entre les différentes nationalités existants en Espagne. Elle est, en fin, un des défis le plus importants pour l'avenir collectif espagnol.After more than three decades of the Constitution of 1978 we already have enough perspective to analyze the effectiveness of a State model that, for some, is of a near federal nature and for others, it is simply decentralized. On the other hand, Spain remains fully open to discussions on Spain. Whatever the merits of each opinion, the fact is that our old problem consumes a large part of collective energies, largely determines the political agenda, generates considerable social tensions and casts shadows of uncertainty about the future. This paper takes on both issues. After offering a brief summary of the construction process of the current territorial organization of the Autonomous State, the paper discusses the strengths and deficits of regional governance through some specific examples. It suggests a possible reform agenda related to a more effective and efficient function ing of the state. T.he second part attempts to develop the idea that, beyond the level of efficiency can be achieved by improving multilevel coordination and cooperation, Spain is a multinational state. This reality constitutes an important source of tension between the various existing nationalisms and remains one of the most important challenges for our collective future