Agrònoms i agronomia a la Catalunya de la Il·lustració (1766-1821)

Aquesta tesi estudia el moviment agronòmic a Catalunya durant el període de la Il·lustració. De l'estudi de les fonts consultades es posa de manifest l'existència d'un discurs que tenia com a eixos la potenciació i la modernització de l'agricultura. A partir d'aquesta constatació, s'ha bastit una hipòtesi de treball que pretén demostrar que el moviment agronòmic català de la Il·lustració, tot i posseir uns trets específics que el dotaven de personalitat pròpia, va seguir, tant des del punt de vista institucional, humà, com de propostes tecnològiques, les directrius del seu homòleg europeu.Esta tesis estudia el movimiento agronómico en Cataluña durante el periodo de la Ilustración. El estudio de las fuentes consultadas pone de manifiesto la existencia de un discurso que tenía como ejes la potenciación y la modernización de la agricultura. A partir de esta constatación se ha establecido una hipótesis de trabajo que pretende demostrar que el movimiento agronómico catalán de la Ilustración, a pesar de poseer unos rasgos específicos que lo dotaban de personalidad propia, siguió, tanto desde el punto de vista institucional y humano, como desde las propuestas tecnológicas, las directrices de su homólogo europeo