Regularisation of unauthorised immigrants in Italy and Spain : determinants and effects

In Southern European countries, the regularisations of irregular migrants have very frequently been used as ex post control policy measures. They have often been blamed by a large number of scholars for their incapacity to stop the reproduction of irregular migration systems. Nevertheless, the debate on the effectiveness of regularisation programmes still demonstrates a substantial contradiction between the criticism of regularisations and the lack of empirical evidence in favour of or against the execution of such processes. The aim of the present article is to analyze the effects of regularisations in Italy and Spain as the two countries that have regularised the largest number of migrants in Europe. The final goal of the article is not only to assess the efficiency of regularisations but also to discuss the future of such measures in the Mediterranean migration regimes.Sovint, en els països del sud d'Europa, la regularització d'immigrants irregulars s'ha emprat com a política migratòria de control aplicada a posteriori. Molts investigadors ho critiquen per la incapacitat que manifesta de parar la reproducció de sistemes de migració irregular. Malgrat tot, el debat sobre l'efectivitat d'aquests programes segueix demostrant l'existència d'una contradicció fonamental entre aquestes crítiques i la manca d'evidències empíriques a favor o en contra dels processos de regularització. L'objectiu principal d'aquest article és analitzar els efectes de les regularitzacions a Itàlia i a Espanya, els països europeus on és immigrants s'han vist beneficiats per aquestes regularitzacions. La finalitat de l'article és avaluar l'eficàcia d'aquestes polítiques, però també plantejar quin futur té aquest tipus de mesures en els règims migratoris mediterranis.Con frecuencia, la regularización de inmigrantes irregulares ha sido usada en los países del sur de Europa como política migratoria de control aplicada a posteriori. Muchos investigadores las han criticado por su incapacidad de parar la reproducción de sistemas de migración irregular. Sin embargo, el debate sobre la efectividad de dichos programas sigue demostrando la existencia de una contradicción fundamental entre estas críticas y la falta de evidencias empíricas a favor o en contra de los procesos de regularización. El objetivo principal del presente artículo es analizar los efectos de las regularizaciones en Italia y España, los países europeos donde más inmigrantes se han visto beneficiados por ellas. La finalidad del artículo es evaluar la eficacia de estas políticas, pero también plantear qué futuro tiene este tipo de medidas en los regímenes migratorios mediterráneos.La régularisation des immigrants irréguliers a fréquemment été utilisée par les pays du Sud de l'Europe comme politique migratoire de contrôle appliquée a posteriori. De nombreux chercheurs l'ont critiquée car elle est incapable de mettre un terme à la reproduction des systèmes migratoires irréguliers. Cependant, le débat incessant sur l'efficacité des programmes de régularisation montre qu'il existe une contradiction fondamentale entre ces critiques et l'absence de preuves empiriques qui confirment ou invalident ces programmes. Le principal objectif de cet article est d'analyser les effets de la régularisation en Espagne et en Italie car ce sont les deux pays européens qui ont le plus pratiqué ce type de politique. Le but de cet article n'est pas seulement d'évaluer l'efficacité de ces mesures, mais aussi d'exposer leur avenir dans les régimes migratoires méditerranéens