L'Avaluació formativa en l'ensenyament i l'aprenentatge de la composició escrita : anàlisi de la incidència de la pauta d'avaluació en el procés de composició escrita

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaAquesta investigació posa en relleu els processos de composició escrita desenvolupats pels alumnes en una situació natural de classe durant una tasca de redacció cooperativa i descriu com es desenvolupa l'avaluació formativa prevista per la professora amb l'ajuda d'una pauta. Es parteix dels supòsits següents: a) la pauta d'avaluació ajudarà els alumnes a gestionar el procés de composició i a regular l'aprenentatge; b) la pauta servirà perquè els alumnes facin explícits els coneixements treballats durant la Seqüència Didàctica i els utilitzin en el moment de revisar els seus textos; i c) no tots els grups d'alumnes faran el mateix ús de la pauta d'avaluació. Les preguntes que guien la recerca es formulen dins de tres àmbits. El primer pretén conèixer com utilitzen els petits grups d'alumnes la pauta d'avaluació; el segon vol mostrar la relació que hi ha entre la pauta i la regulació del procés de composició dels textos; i el tercer busca establir les característiques de l'activitat metalingüística manifestada en el procés de composició escrita. La primera part del treball recull el marc teòric, que prové a la vegada de dues tradicions diferents. En el primer capítol s'exposa la visió de l'avaluació formativa des dels estudis psicopedagògics i sociològics, de la qual es destaquen fonamentalment quatre idees: 1) l'avaluació formativa entesa com un procés de regulació inserit en el si dels processos d'aprenentatge escolar; 2) l'avaluació com un mecanisme al servei de la diversificació de l'ensenyament i de la compensació de les desigualtats dels alumnes; 3) l'avaluació com un procés de negociació en el marc de la interacció que representa tot procés de formació; i 4) l'avaluació com a procés d'autoregulació que permet l'adquisició de l'autonomia de l'alumne en el seu procés d'aprenentatge. Al segon apítol es presenta el marc teòric de l'ensenyament i l'aprenentatge de la composicio escrita, concretat en una proposta de seqüències didàctiques basades en projectes, desenvolupada fonamentalment per Camps (1994). Aquestes seqüències didàctiques es caracteritzen per integrar dues activitats diferents: una de discursiva, que consisteix en l'elaboració d'un text, i una altra d'aprenentatge, pròpia del marc escolar en el qual té lloc. L'atenció al procés de composició escrita és una altra de les característiques del model d'ensenyament triat, així com la interrelació entre els continguts de tipus declaratiu i els de tipus procedimental. És en aquest segon capítol on es planteja també el marc propi de l'avaluació formativa en el procés d'ensenyament i aprenentatge de la composició escrita, que recull les aportacions esbossades en el primer capítol i les articula en funció de l'especificitat de l'ensenyament de la composició escrita i de les característiques del model didàctic escollit. La segona part del treball conté l'exposició de la investigació empírica i s'organitza en quatre capítols. En els dos primers s'explicita el disseny de la recerca: es formulen els objectius i preguntes de recerca que la guien, s'exposa i es justifica la metodologia qualitativa utilitzada i es descriu el context de situació natural en què s'ha produït el procés de recollida de les dades. Els dos capítols restants són els dedicats a presentar l'anàlisi de les dades i els resultats obtinguts. En ells es descriuen, respectivament, l'anàlisi del procés de composició escrita en grup i l'anàlisi de l'avaluació formativa en el procés de composició escrita en grup. La tercera i última part sintetitza les conclusions generals que poden extreure's de les anàlisis precedents i les línies de futur que obre aquesta recerca. Les conclusions s'estructuren en tres punts principals: a) la pauta facilita els comentaris dels alumnes de secundària sobre els continguts d'aprenentatge de la seqüència didàctica; b) el procés seguit per cada grup és divers i l'ús que es fa de la pauta també ho és; i c) la unitat d'anàlisi que hem anomenat "Seqüència metalingüística" té un interès remarcable per accedir al procés seguit pels alumnes en la tasca de redacció.Esta investigación pone de relieve los procesos de composición escrita desarrollados por los alumnos en una situación natural de clase durante una tarea de redacción cooperativa para destacar cómo se lleva a término efectivamente la evaluación formativa prevista por la profesora con la ayuda de una pauta. Se parte de las siguientes premisas: a) la pauta de evaluación ayudará a los alumnos a gestionar su proceso de composición y a regular el aprendizaje; b) la pauta servirá para que los alumnos hagan explícitos los conocimientos trabajados durante la Secuencia didáctica y los utilicen en el momento de revisar sus textos; y c) no todos los grupos de alumnos usarán la pauta de la misma manera. Las preguntas que guían la investigación se formulan en tres ámbitos. El primero pretende conocer cómo utilizan los pequeños grupos de alumnos la pauta de evaluación; el segundo quiere mostrar la relación que existe entre la pauta y la regulación del proceso de composición escrita; y la tercera busca establecer las características de la actividad metalingüística manifestada en el proceso de composición escrita. La primera parte del trabajo recoge el marco teórico de referencia, que proviene a la vez de dos tradiciones distintas. En el primer capítulo se expone la visión de la evaluación formativa desde los estudios psicopedagógicos y sociológicos, de la cual se destacan fundamentalmente cuatro ideas: 1) la evaluación formativa como un proceso de regulación inserido en el si de procesos de aprendizaje escolar; 2) La evaluación como mecanismo al servicio de la enseñanza y de la compensación de las desigualdades de los alumnos; 3) la evaluación como un proceso de negociación en el marco de la interacción que representa todo proceso de formación; y 4) la evaluación como proceso de autorregulación que permite la adquisición de la autonomía del alumno en su proceso de aprendizaje. En el segundo capítulo se presenta el marco teórico de la enseñanza y el aprendizaje de la composición escrita, a partir de una propuesta de secuencias didácticas basadas en proyectos, desarrollada fundamentalmente por Camps (1994). Estas secuencias didácticas se caracterizan por integrar dos actividades distintas: una de discursiva, que consiste en la elaboración de un texto, y otra de aprendizaje, propia del marco escolar en dónde tiene lugar. La atención al proceso de composición escrita es otra de las características del modelo de enseñanza escogido, así como la interrelación entre los contenidos de tipo declarativo y los de tipo procedimental. Es en este segundo capítulo dónde se plantea también el marco propio de la evaluación formativa en el proceso de enseñanza y aprendizaje de la composición escrita, que recoge las aportaciones apuntadas en el primer capítulo y las articula en función de la especificidad de la enseñanza de la composición escrita y de las características del modelo didáctico escogido. La segunda parte del trabajo contiene la exposición de la investigación empírica y se organiza en cuatro capítulos. En los dos primeros se explicita el diseño de la investigación: se formulan los objetivos y preguntas que la guían, se expone y se justifica la metodología cualitativa utilizada y se describe el contexto en el cual se han producido los datos y su proceso de recogida. En los dos capítulos restantes de presenta el análisis de los datos y los resultados obtenidos. En ellos se describen, respectivamente, el análisis del proceso de composición escrita en grupo y el análisis de la evaluación formativa en el proceso de composición escrita en grupo. La tercera y última parte sintetiza las conclusiones generales que pueden extraerse de los análisis precedentes y las líneas de futuro que abre esta investigación. Las conclusiones se estructuran en tres puntos principales: a) la pauta facilita los comentarios de los alumnos de secundaria sobre los contenidos de aprendizaje de la secuencia didáctica; b) el proceso seguido por cada grupo es distinto y el uso de la pauta que se hace también; y c) la unidad de análisis que hemos llamado "Secuencia metalingüística" tiene un gran interés para acceder al proceso seguido por los alumnos en la tarea de redacción.This research examines the writing process of the students in a classroom situation during a composition task. The aim is to see how the assessment guidelines aid the effectiveness of the formative evaluation planned by the teacher. We start with the following assumptions: a) the assessment guidelines will help the students to conduct the writing process and regulate the learning process; b) the assessment guidelines will serve to enable students to make explicit the knowledge worked on in the class during the teaching sequence and to use this knowledge when revising their texts; and c) not all groups of pupils will make de same use of these assessment guidelines. The work comprises three sections. The first aims to discover how that small groups of students use the assessment guidelines; the second sets out to explore the relationship between the guidelines and the student's regulation of the writing process; and the third aims to establish the characteristics of the metalinguistic activity occurring in the writing process. The theoretical framework of the first part of this work draws from two different traditions. The first chapter presents formative assessment from the perspective of psycho-pedagogical and sociological studies, and emphasises four main ideas: 1) formative assessment is understood as a regulating process within the school learning process; 2) assessment is a mechanism serving to diversify teaching and counterbalance student inequalities; 3) assessment is a process of negotiation within the framework of the interaction characterising all learning; and 4) assessment is a process of self-regulation that enables the students to become autonomous learners. The second chapter resents the theoretical framework for the teaching and learning of written composition. More specifically, it presents a proposal for project-based didactic sequences, developed mainly by Camps (1994). These didactic sequences integrate two different activities: a discursive activity comprising elaboration of a text, and a learning activity which is customary in the school setting in which it takes place. The attention paid to the writing process is another of the characteristics of the learning model that we have employed, as is the interrelationship between the declarative and the procedural contents. The second chapter presents the framework of formative assessment in the teaching and learning process. This chapter gathers together and links with the specificity of the teaching of writing and the characteristics of the chosen didactic models. The second part of the work comprises presentation of the empirical research and is divided into four chapters. The first two chapters present the design of the research: the objectives and questions that guide it, and a description and justification of qualitative method used. There is also a description of the contexts in which the research took place and an account of the procedures employed for gathering the data. The last two chapters present analysis of the data and the results obtained. They include a description of the analysis of the process of group writing and the analysis of the formative assessment in the process of group writing. The third and final part is a synthesis of the general conclusions drawn from the above analysis and an indication of the paths that future study might take. The conclusions take the form of three main points: a) the assessment guidelines facilitate comments on the content learned in the didactic sequence; b) each group follows a different process and the use that they make of the assessment guidelines also varies; and ) the unit of analysis we have called "metalinguistic sequence" is of great interest in that it enables us to access the writing process of students