Efecte del precondicionament isquèmic sobre la regeneració hepàtica després d'una resecció hepàtica massiva

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaObjectiu: Avaluar l'efecte del precondicionament isquèmic (PI) sobre la seqüència isquèmia-inflamació-regeneració en el fetge normal en rates. Introducció : El PI consisteix en la aplicació d'un breu període d' isquèmia i de reperfusió abans de que l'òrgan sigui sotmès a una I/R (isquèmia/reperfusió) perllongada. Material i mètodes: Rates mascle de la soca Sprague-Dawley van ser sotmeses a una hepatectomia del 70% aplicant prèviament a la resecció hepàtica algun tipus d' oclusió vascular. Es van realitzar 4 grups d' animals atenent al tipus de control vascular: Resecció hepàtica sense oclusió hiliar-RH (Grup 1), Resecció hepàtica amb oclusió hiliar-RHPR (15') (Grup 2), Precondicionament isquèmic (PI) (10'+10') i posterior resecció hepàtica amb oclusió hiliar (15') (Grup 3) i Isquèmia curta (10'+10') i posterior resecció hepàtica sense control vascular (IC) (Grup 4) . En cada grup, es van establir 4 subgrups depenent del moment del sacrifici de l'animal, a les 6h, 24 h, 3 i 7 dies. La lesió hepàtica va ser avaluada utilitzant els nivells sèrics de transaminases (AST i ALT). Es van analitzar també marcadors d'estrès oxidatiu (MPO i MDA), de reserva energètica (ATP i càrrega energètica), citosines (IL-6, IL-10 y TNF-), així com paràmetres de regeneració hepàtica (HGF, TGF- i PCNA). Resultats: L'aplicació del PI produeix una menor lesió hepàtica mesurada pels nivells d'AST i ALT que tenen un valors significativament més baixos en el grup d'animals sotmesos a PI. I per a altra banda, el PI afavoreix la regeneració hepàtica mesurada pels nivells d'HGF i PCNA que tenen uns valors significativament més alts en el grup d'animals als quals es va aplicar el PI. Conclusions: Aquests resultats suggereixen que el PI millora la lesió hepàtica associada a la lesió per I/R i promou la regeneració hepàtica.Objectives: To evaluate the effects of ischemic preconditioning (IPC) on the ischemia-inflammation-regeneration sequence in normal rat livers. Introduction: IPC consists of the application during a brief period of time of ischemia and reperfusion befote a prolongad periodo f /I/R (ischemia/reperfusion) is performed on the organ. Previous studies in rodents suggest that IPC is a modality that protects against a I/R lesion in the liver. Material and methods: A 70% hepatectomy was performed in male Sprague-Dawley rats alter some type of vascular occlusion was applied. There were 4 groups of animals depending on the type of vascular control: Hepatic resection without hiliar occlusion-RH (Group 1), hepatic resection with hiliar occlusion- RHPR (15') (Group 2), ischemic preconditioning - PI (10'+10') and subsequent hepatic resection with hiliar occlusion (15') (Group 3) and short ischemia-IC (10'+10') and subsequent hepatic resection without vascular control (Group 4). An each group, 4 subgroups were established depending on the moment of sacrifice of the animal, at 6 hours, 24 hrs, 3 and 7 days. The hepatic lesion was evaluated using serum levels of hepatic enzymes (AST and ALT). Serum markers of oxidative stress (MPO, MDA), energetic reserve (ATP and energy charge) and citokynes (IL-6, IL-10 and TNF-) were also measured, as well as markers of hepatic regeneration (TGF-, HGF and PCNA). Results: The application of IPC produced less hepatic lesion measured by AST and ALT, which showed significantly lower levels in IPC animals. Furthermore, IPC improves hepatic regeneration measured by HGF and PCNA, which showed significantly higher levels in IPC animals. Conclusions: These results suggest that IPC improves hepatic lesion associated with I/R injury and promotes hepatic regeneration