Política, liberalisme i revolució : Barcelona, 1820-1823

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaAquesta investigació analitza una de les etapes oblidades de la història contemporània de Barcelona, el Trienni Liberal 1820-1823, i ho fa des d'una perspectiva política i social. La recerca ha pretès reconstruir les elits polítiques liberals a partir de l'estudi de múltiples centres de sociabilitat: electoral, institucional, política, educativa, cultural i de les organitzacions i organismes revolucionaris. La confrontació de les diverses llistes de membres d'aquells centres, ha permès identificar els quatre cents ciutadans que bastiren el moviment liberal exaltat. La investigació ha concentrat la seva mirada en les pràctiques i discursos polítics que definiren la identitat política del moviment exaltat. La recerca ha posat de manifest com aquell moviment polític substituí les elits moderades en les institucions barcelonines i catalanes, a partir de la tardor de 1822. Els exaltats es feren amb el poder mobilitzant als ciutadans de Barcelona mitjançant la seva apel·lació a l'exercici directe de la sobirania política. El liberalisme revolucionari havia desplaçat la legitimitat política de les institucions al carrer. Per primera vegada, una investigació s'ocupa de manera monogràfica de la història política del Trienni a Barcelona, posant-la en relació amb la dinàmica catalana ja analitzada i amb els debats a Corts. La recerca sobre el liberalisme revolucionari s'ha elaborat a partir de l'estudi de quatre àmbits diferenciats: les pràctiques polítiques revolucionàries; el naixement de noves formes de sociabilitat política; la formació d'un discurs polític que ajudés a sedimentar les noves pràctiques; i una nova cultura constitucional que permetria comprendre de quina manera els ciutadans interpretaren la Constitució de 1812. L'anàlisi de la recepció d'aquestes exegesis ha ajudat a entendre quins foren elements que s'empraren per dotar de significat a la Constitució. La cultura constitucional del Trienni a Barcelona tingué fou distinta de la cultura constitucional que s'havia forjat durant el moment de la seva promulgació de la Constitució, el 19 de març de 1812 a Cadis.This investigation takes care of one of the stages forgotten the contemporary history of Barcelona, Liberal Triennium 18120-1823, from social a political perspective. The reconstruction of elites political liberal has been based on the study of the multiple centers of sociability: electoral, institutional, political, educative and the revolutionary organs. The comparison of the lists of citizens who participated in these centers of sociability, has given like result the identification of four hundred citizens who grouped themselves to the surroundings of the raised liberal movement. The study of its practices and political speeches has formed the identity of this political movement. The investigation has put of relief like the partners of the "tertúlia patriòtica de Lacy", political center of the "exaltados" (radical liberalism) movement, gradually replaced elites political moderate in the Barcelonan and Catalan institutions, as of the autumn of 1822. The "exaltados" occupied the institutions mobilizing to the citizens by means of the vindication to the free exercise of the sovereignty. The liberal revolutionaries were able to move the political legitimacy of the institutions to the street, resorting to a political speech based on the necessity to save the nation of the internal and external enemies. The study of revolutionary liberalism is boarded from four different spaces: the revolutionary political practices; the birth of new forms of political sociability; the formation of a political speech that legitimizes the new customs of the policy; and a new constitutional culture based on the analysis of the reception and the interpretation that the citizens of Barcelona gave the Constitution of 1812. The comparison of the constitutional culture of the Barcelonan Triennium, with which it was forged in Cadiz, during the moment of the promulgation of the Constitution, testifies the interpretative multiplicity of the Spanish Constitution of 1812. Key words: Barcelona, Liberalism, Revolutio