Diacronia del gènere hospitalari i figura paterna. Anàlisi d'un cas : «House»

L'article fa una anàlisi del gènere hospitalari nord-americà televisiu centrat en la sèrie House (House, M.D., Fox, 2004-). S'hi sintetitzen les característiques més rellevants de la sèrie pel que fa a la narrativa audiovisual i a les claus del seu èxit, i s'incideix especialment en la relació de la sèrie amb la resta de diacronia d'aquest subgènere dramàtic, així com en la multigenericitat estructural de la sèrie i la rellevància de determinats temes que n'asseguren l'esmentat èxit, com ara la figura paterna, un tema que articula els cinquanta anys d'existència del gènere hospitalari nord-americà.This paper analyzes the hospital TV genre in the USA, especially the series House, M.D. (Fox, 2004). The programme's most important features concerning the audiovisual narrative and its keys to success are presented as well as the relationship of this series to its own genre, a dramatic subgenre. The multiple genre-structure of House and the relevance of some themes -which are related to its success- are also studied. One example is the father figure, one of the themes that articulates fifty years of life of the hospital genre in the USA