Comunicació: Les relacions de successos i el teatre barroc: el setge de Girona (1653) i De fuera vendrán, d’Agustín Moreto

L’eclosió del periodisme primitiu va conèixer un auge extraordinari des de pràcticament finals del segle XVI, i durant tot el XVII. Bona mostra n’ofereixen, ja no tan sols els llibres dedicats a la narració de festivitats solemnes (com la de Jaume Rebullosa, Relación de las grandes fiestas que en esta ciudad de Barcelona se han hecho a la canonización de su hijo San Ramón de Penyafort, Barcelona, 1601; o la de Josep Dalmau, Relación de la solemnidad con que se han celebrado en Barcelona las fiestas a la beatificación de la Madre Santa Teresa de Jesús, Barcelona, 1615; per citar només dos exemples barcelonins), sinó la fama de què va gaudir el format editorial que ràpidament va constituir el gènere anomenat relació: entre tres i sis folis en quart (de vegades més) que donaven noticia breu de festes, esdeveniments significatius, victòries militars, etc., i que solien incorporar des de descripcions fidels del fet fins a composicions poètiques d’elogi o vituperi. Aquest auge es pot xifrar en la utilització que el teatre en va fer. En efecte, dramaturgs com Lope de Vega, Mira de Amescua, Calderón de la Barca o Agustín Moreto, conscients de l’èxit desmesurat d’aquest gènere, sovint van incorporar a les seves peces relats extrets directament d’una o varies relacions per tal de narrar un fet que sabien era d’interès públic i que, al cap i a la fi, concedia a la seva obra un nou camí per cercar l’atenció i l’aplaudiment dels espectadors. Havent ja estudiat aquest tipus de transvasament genèric en algunes obres particulars (e. g., Sergio Moreno, “Presumo que impresas andan". Relaciones de sucesos en No son todos ruiseñores, de Lope de Vega", Criticón, nº 127 (2017), en premsa), pot resultar d’interès explicar-lo, per exemple, a través de l’adaptació que en fa Moreto de les relacions sobre el setge de Girona de 1653 (i que es troba sense estudiar) a la seva obra De fuera vendrà (c. 1653) per tal d’explicar suficientment aquest tipus tan particular de confluència artística barroc