La Mediterrània : Espanya, Itàlia i els turcs

A través de los abundantes datos proporcionados por las fuentes diplomáticas de la época, el autor analiza las reacciones de la Monarquía hispánica y las potencias italianas ante la amenaza turca en el Mediterráneo. Las directrices políticas de Felipe II durante este período tuvieron que equilibrar su estrategia contra los otomanos y la negociación politica con los territorios italianos. En esta línea de análisis, el triunfo de Lepanto supone la culminación de una trayectoria militar conjunta, pero también el precipitante de la posterior y rápida ruptura del eje Italia-España ante el veloz resurgimiento del dominio marítimo otomano.Utilitzant les nombroses dades proporcionades per les fonts diplomatiques de l'època, l'autor analitza les reaccions de la Monarquia hisphica i les potencies italianes davant l'amenaça turca a la Mediterrhia. Les directrius politiques de Felip II durant aquest període van haver d'equilibrar la seva estrategia contra els otomans i la negociació política amb els territoris italians. En aquesta línia d'analisi, el triomf de Lepant suposa la culminació d'una trajectoria militar conjunta a la Mediterrania, pero tambè l'esdeveniment precipitant de la posterior i rapida ruptura de I'eix Italia-Espanya davant del veloç ressorgiment del domini marítim otoma.Using diplomatic sources, Bruno Anatra analyzes the reaction of both the Spanish Monarchy and the Italian powers facing the Turkish threat in the Mediterranean world. The politics of Philip II of Spain had to combine strategies against the Ottoman Empire and political negotiation with Italian countries. Considering that, the Spanish victory of Lepanto was the culmination of a joined military evolution in the Mediterranean but also the beginning of a fast breaking-off between Spain and Italy in front of the quick recovery of the Ottoman ruling position in that sea