Anàlisi de l'exercici actual de la medicina des de la perspectiva de la societat i dels metges

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaAquesta tesi doctoral pretén analitzar la professió mèdica des de diferents perspectives: la dels metges; la dels ciutadans i, també, la perspectiva d'un conjunt representatiu de determinats agents socials de canvi(1). Per conèixer la perspectiva de cada un dels grups analitzats, s'han portat a terme tres estudis diferents, cadascun, amb una metodologia específica. Una enquesta mitjançant metodologia mini-Delphy a un total de 243 metges experts; una enquesta a 800 ciutadans de Catalunya, i sessions amb 3 grups de debat, amb la participació de 17 agents socials de canvi corresponents a sectors diferents. L'originalitat d'aquesta tesi es pot trobar en contrastar i analitzar les diferents perspectives que tenen metges, ciutadans i agents socials de canvi sobre la professió mèdica. Això permet identificar els temes sobre els quals hi ha consens o dissens, els elements de confort o disconfort dels protagonistes de la professió objecte d'estudi -els metges- o dels clients -els ciutadans- i, també, els valors o les llacunes actuals de la professió. És a dir, aquelles qüestions encara no resoltes i susceptibles de millora. Les conclusions principals que aporten aquests tres estudis, individualment, són les següents: L'estudi «perspectiva dels metges respecte a la professió mèdica» conclou que els metges estan satisfets de la formació rebuda en, només, quatre competències professionals, d'un conjunt de disset competències que ells mateixos han identificat com a molt importants per a l'exercici de la professió. Per tant, caldria desenvolupar progressivament aquest conjunt de competències. D'altra banda, els metges experts creuen que caldria harmonitzar els valors del coneixement científic tècnic especialitzat, amb els valors del coneixement global i humanístic en l'assistència. Finalment, es posa de manifest que caldria avançar vers una major correspondència entre les polítiques orientades a objectius de salut i els instruments de gestió i de finançament per portar-les a terme. L'estudi «perspectiva dels agents socials de canvi respecte a la professió mèdica» constata que la professió mèdica ha evolucionat molt i la societat també. S'identifiquen els elements clau d'aquest procés. Es remarca el pes que la indústria de tecnologia mèdica i farmacèutica té en el lideratge de la professió. Es destaca que la informació a l'abast del ciutadà i la tecnologia són el que més farà canviar la relació entre el metge i el malalt. Les opinions dels tres grups de debat han estat homogènies. No obstant això, el grup de polítics i directius d'institucions sanitàries s'han desmarcat en algunes qüestions. L'estudi «perspectiva dels ciutadans respecte a la professió mèdica» posa de manifest que l'opinió respecte a algunes qüestions depèn de les característiques sociològiques del ciutadà. Tanmateix, en els temes més fonamentals, hi ha una homogeneïtat en la resposta. Es pot afirmar que, en general, els ciutadans estan satisfets dels metges, que les seves expectatives són molt altes, i que la confiança és un element clau per a una bona relació entre el metge i el malalt, encara que els ciutadans no sabrien concretar en què es fonamenta. Pel que fa a les conclusions integrades dels tres estudis portats a terme, s'observa que hi ha qüestions relatives a la professió mèdica que la societat i els metges no valoren igual. En aquest sentit, destaca: que el metges es creuen socialment menys valorats del que, en realitat, ho són; que els metges se senten «cremats» (burn out) i, en canvi, els ciutadans no consideren que ho estiguin més que d'altres professions; o bé, que als metges els preocupa que els diagnòstics i els tractaments tinguin una base científica i, en canvi, als ciutadans no els sembla importar tant. D'altra banda, també hi ha aspectes en els quals els ciutadans i els metges tenen una visió compartida: que cal reformar a fons la formació de pregrau; que cal establir mecanismes de recertificació de la competència professional i, també, que el que el metge ha de millorar més -tant actitudinalment com competencialment- és en l'atenció vers els aspectes relatius a la comunicació, en orientar al malalt i en el maneig de la tecnologia mèdica. Quant a les conclusions finals, es destaquen els elements de concens i dissens respecte als diferents àmbits analitzats, així com les paradoxes observades en els tres estudis portats a terme. (1) La denominació «agents socials de canvi» s'ha utilitzat per nomenar als participants en el grups de debat, la característica principal dels quals és que són «ciutadans informats» amb una capacitat de generar opinió en la societat atesa la seva professió, llocs de treball, o capacitat d'influència social.This doctoral thesis aims to analyze the medical profession from different perspectives: that of the physicians; of the general population; and also that of a representative panel of determinate agents of social change(1). Three different studies, each using a different methodology, were carried out to ascertain the perspective of the groups analyzed. A Mini-Delphi survey was conducted on a group of 243 medical specialists; a survey was given to 800 ordinary citizens; and sessions with three debate groups comprising 17 agents of social change corresponding to different sectors of society were held. The originality of this thesis lies in contrasting and analyzing the different perspectives of the medical profession held by physicians, ordinary citizens, and agents of social change. This has enabled the identification of points of consensus and disagreement, the attractions and drawbacks of the profession for those who practice it, the merits and shortcomings of the profession from the viewpoint of ordinary citizens, and the current strengths and weaknesses of the profession, i.e. those issues that have yet to be decided and areas that can be improved. The main conclusions reached by each of these three studies are: The study «physicians' perspective regarding the medical profession» concludes that physicians are satisfied with the training they receive in only four of a set of seventeen areas that they themselves qualify as being very important in the practice of medicine. Therefore, training in these areas should be progressively improved. On the other hand, medical specialists believe that specialized technical scientific qualities should be harmonized with general and humanistic knowledge in medical care. Finally, there is a manifest need to advance toward greater correspondence between health policy and the instruments and financing necessary for its realization. The study «perspective of social agents of change regarding the medical profession» shows that both the medical profession and society have evolved considerably, and key elements of this process have been identified. The impact of the pharmaceutical and medical technology industries on the profession is considered to be especially influential. The information available to citizens and technology are perceived to be the factors that will have the greatest impact on the physician-patient relationship. The opinions of the three groups were homogeneous; however, the group of politicians and administrators of healthcare institutions differed from the others on some issues. The study «perspective of ordinary citizens regarding the medical profession» reveals that the opinions with respect to some questions depend on the sociological characteristics of the citizen. Nevertheless, there is a general consensus regarding fundamental questions. It can be concluded that citizens are generally satisfied with their physicians, that their expectations are very high, and that their confidence is a key factor in good relations between the physician and patient, although ordinary citizens are not specific about what is fundamental. The integrated conclusions of the three studies show that there are discrepancies between the physicians' perspective and that of society in general. Along these lines, it is noteworthy that physicians believe that their status is lower than it in fact really is; that physicians feel overwhelmed by their workload (burn out), whereas, contrarily, other citizens do not perceive a difference in this respect between the medical profession and other professions; and that physicians believe that it is important for diagnosis and treatment to be based on scientific evidence, while this does not seem to be very important for other citizens. On the other hand, there are other aspects about which ordinary citizens and physicians concur: the need for reform in undergraduate studies; the need to establish mechanisms for recertification of professional competence; and also that the medical professionals need to improve aspects related to communication with patients, orienting patients, and managing medical technology. Regarding final conclusions, elements of consensus and disagreement with respect to the areas analyzed are emphasized, as well as the paradoxes observed in the three studies. (1) The term «agents of social change» has been used for the participants in the debates; their main characteristic is that they are «informed citizens» capable of influencing public opinion because of their professions, place of work, or social influence