Les Caixes d'estalvi i la protecció social a Catalunya

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaNascudes a la primera meitat del segle XIX, les caixes d'estalvis que van ser creades com un instrument de protecció social dels obrers a partir del foment de l'estalvi privat , s'han convertit en el decurs del segle XX en uns importants agents protectors socials col·laboradors en la construcció del nostre Estat de Benestar i en les institucions financeres i filantròpiques privades més importants de Catalunya. El conjunt d'elements protectors socials de l'activitat de les caixes els podem resumir històricament agrupats en els següents grups de realitzacions: - L'esforç per impedir l'exclusió dels serveis financers dels sectors socials i àmbits territorials amb menys recursos. La creació de sistemes privats de previsió social quan els públics no existien i l'esforç per complementar-los quan ha existit. - El finançament històric de les polítiques econòmiques i socials de les administracions públiques mitjançant els coeficients d'inversió obligatòria - El seu treball afavoridor de la competència en el sector financer - L'impuls al desenvolupament econòmic i social català amb les inversions dels recursos captats. - L'aplicació dels seus excedents a actuacions de promoció i protecció social dels ciutadans i ciutadanes tot complementant les actuacions públiques. A diferència de la banca privada, però, les caixes d'estalvi no son societats de capital repartit entre accionistes, sinó que son empreses sense ànim de lucre, de naturalesa fundacional, regides per uns òrgans de govern en el que hi son representats: els impositors, les corporacions públiques territorials, les entitats fundadores i les entitats socials de reconegut arrelament a la zona d'actuació de cada caixa, i els empleats .És a dir son empreses que per les seves característiques formen part del teixit empresarial i associatiu de l'anomenada economia social. El manteniment d'aquesta especial forma societària d'interès general és contestada per la banca privada. Tanmateix la queixa dels organismes de representació bancària de que «les caixes poden comprar bancs i els bancs no poden comprar caixes», és una manera subtil de reclamar canvis en la regulació normativa de les caixes que les conduís cap a una gradual conversió en societats de capital sostreien-les del camp de l'economia social L'objectiu d'aquesta tesi és el de defensar el caràcter sense ànim de lucre de les caixes i la seva pertinença al sector d'empreses d'economia social i corregir els punts febles que han aparegut en la gestió de les caixes i en algunes reformes normatives, d'ençà del procés de desregulació financera, iniciat el 1977, amb l'equiparació operatòria entre bancs i caixes, i finalitzat el 1992 amb la desaparició total dels coeficients d'inversió obligatòria, que poden posar en perill la seva històrica voluntat protectora social . De l'estudi realitzat sobre aquests punts febles, en sobresurten un conjunt d'elements que posen de relleu els dos perills principals que podrien qüestionar greument la seva històrica identitat: a) una pèrdua de sensibilitat social en la seva gestió i administració, i b) les reformes legislatives que les condueixin cap a una conversió gradual en societats privades de capital. En aquest sentit sembla que els òrgans de govern de les caixes no han fet el suficient esforç per dissenyar una pràctica comercial i una política de productes i serveis financers basats en els seus valors històrics de responsabilitat social, assumint massa acríticament els sistemes de màrqueting de les empreses que veuen el client únicament com un consumidor potencial de productes. Per altra banda l'aprovació de les quotes participatives de les caixes, de la Ley 44/2002, de Reforma del Sistema Financiero, com un actiu negociable en borsa tant per a particulars com per a institucions, introdueix un element distorsionador en la coherència directiva dels sectors representats en els òrgans de govern que pot posar en perill la pròpia viabilitat de l'actual configuració de les caixes com entitats financeres sense ànim de lucre. Per corregir aquests punts febles i defensar el patrimoni social que representen les caixes d'estalvis es proposa de potenciar el seu caràcter d'empreses d'economia social amb un conjunt de proposicions que es relacionen en el darrer capítol de la tesi.Nacidas en la primera mitad del siglo XIX, las cajas de ahorros, que fueron creadas como instrumento de protección social para los obreros mediante el fomento del ahorro privado, se han convertido en el transcurso del siglo XX en unos importantes agentes protectores sociales colaboradores de la construcción de nuestro Estado del Bienestar, y en las instituciones financieras y filantrópicas privadas más importantes de Catalunya. El conjunto de elementos protectores sociales de la actividad de las cajas los podemos resumir historicamente agrupados en los siguientes grupos de realizaciones: - El esfuerzo por impedir la exclusión social de los servicios financieros de los sectores sociales y ámbitos territoriales con menos recursos económicos. - La creación de sistemas de previsión social cuando los públicos no existian y el esfuerzo por complementarlos cuando han existido. - El financiamiento histórico de las políticas económicas y sociales de las administraciones públicas mediante los coeficientes de inversión obligatoria. - Su trabajo favorecedor de la competencia en el sistema financiero. - El impulso al desarrollo económico y social catalán con la inversión de los recursos captados. - La aplicación de sus excedentes en actuaciones de promoción y protección social de los ciudadanos y ciudadanas complementando, a su vez, las actuaciones públicas. Diferenciadas de la banca privada, pero, las cajas de ahorros no son sociedades de capital repartido entre accionistas, sino empresas sin ánimo de lucro, de naturaleza fundacionalo, regidas por unos órganos de gobierno en los que están representados: los impositores, las corporaciones públicas territoriales, las entidades fundadoras y las entidades sociales de reconocido raigambre en la zona de actuación de cada caja, y los empleados. Es decir, son empresas que por sus características forman parte del tejido empresarial y asociativo de la llamada economia social. El mantenimiento de esta especial forma societaria de interés general es contestada por la banca privada. La queja de los organismos de representación bancaria de que «las cajas pueden comprar bancos y los bancos no pueden comprar cajas», es una manera sutil de reclamar cambios en la regulación normativa de las cajas que las conduzca hacia una gradual conversión en sociedades de capital sustrayéndolas del campo de la economia social. El objetivo de esta tesis es el de defender el caracter sin ánimo de lucro de las cajas y su pertenencia al sector de empresas de la economi social y corregir los puntos débiles que han aparecido en la gestión de las cajas y en algunas reformas normativas, desde el proceso de desregulación financiera iniciado en 1977 con la equiparación operatoria entre bancos y cajas y finalizado el 1992 con la desaparición de los coeficientes de inversión obligatoria, que pueden poner en peligro su histórica voluntad protectora social. Del estudio realizado sobre estos puntos débiles sobresalen un conjunto de elementos que ponen de relieve los dos peligros que podrian cuestionar gravemente su histórica identidad: a) una perdida de sensibilidad social en su gestión y administración, y b) las reformas legislativas que las conduzcan hacia una conversión gradual en sociedades privadas de capital. En este sentido parece que los órganos de gobierno de las cajas no han hecho el suficiente esfuerzo para diseñar una práctica comercial y una política de productos y servicios financieros basada en sus valores históricos de responsabilidad social, asumiendo demasiado acriticamente los sistemas de marqueting de las empresas que ven el cliente unicamente como un consumidor potencial de productos. Por otro lado la aprobación de las cuotas participativas de las cajas, de la Ley 44/2002 de Reforma del Sistema Financiero, como un activo negociable en la Bolsa tanto para particulares como para instituciones, introduce un elemento distorsionador en la coerencia directiva de los sectores representados en los órganos de gobierno que pueda poner en peligro la propia viabilidad de la actual configuración de las cajas como entidades financieras sin ánimo de lucro. Para corregir estos puntos débiles y defender el patrimonio social que representan las cajas de ahorros se propone potenciar su carácter de empresas de economia social con un conjunto de proposiciones que se relacionan en en el último capítulo de la tesis.Born in the first half of the XIX century, savings banks were created as a tool of social protection for the workers by promoting private savings. In the XX century they have become important social protectors, collaborating in the setting up of our Welfare State and of the most important financial and philanthropic, private institutions in Catalonia. The social protection elements of the savings banks activity could be historically synthesised as follows: - The effort to avoid the exclusion from financial services of social sectors and territorial areas with less resources. - The creation of private social provision systems when the public ones did not exist, and the effort to complement them when they did exist. -The historical financing of the social and economic policies by the public administration through the capital requirement ratios. -Its task to promote concurrence in the financial sector. -The devoting of its surpluses to activities of promotion and social protection of citizens by complementing public initiatives. However, in contrast with private banking, savings banks are not societies with a capital shared among shareholders. Rather, they are non-profit companies, foundational in nature, ruled by decision organs representing: the deposit holders, territorial public corporations, founding entities and social entities of recognized rootedness in the area of activity of each savings bank, and the employees. Therefore, they are companies that due to their characteristics belong to the entrepreneurial and associative tissue of the so-called social economy. The keeping of this special form of general interest society is contested by private banking. However, the complaint by organisms of banking representation arguing that «savings banks can buy banks and banks can not buy savings banks» is a subtle form of advocating for changes in the regulation of savings banks that would lead them towards a gradual conversion into capital societies. This would remove them from the field of the social economy. The aim of this thesis is to argue for the non-profit character of savings banks, along with their belonging to the social economy sector, and correcting the weak points that have appeared in the management of building societies and in some legal reforms since the financial deregulation process initiated in 1977. This process, which entailed the operatory equation between banks and building societies, ended in 1992 with the total disappearance of the capital requirement ratios, something that can risk its historic will of social protection. From the study of this weak points, a group of elements stand out that highlight the two main risks that could seriously jeopardise their historic identity: a) a loss of social sensitivity in their management and administration, and b) legal reforms that lead them towards a gradual conversion into private capital societies. From this point of view it seems clear that the decision organs of those savings banks have not made a sufficient effort to design a commercial practice and a policy of financial products and services based in its historic values of social responsibility. They have too uncritically assumed the marketing systems of companies that perceive the customer only as a potential consumer of its products. On the other hand, the passing of the participative shares, included in the Ley 44/2002, de Reforma del Sistema Financiero (Reform of the Financial System Bill), as a negotiable active in the stock market both for particulars and for institutions, introduces a distorting element in the directive coherence of the sectors represented in the decision organs. This can jeopardise the very viability of the current configuration of the savings banks as non-profit financial entities. In order to correct these weak points and to protect the social heritage represented by savings banks, the thesis argues for a strengthening of their character as social economy companies. A number of suggestions are listed in the last chapter of the thesis