Democràcia deliberativa : la transformació de preferències en el procés deliberatiu

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaLa investigació de la tesi doctoral s'emmarca en el camp de la «democràcia deliberativa». Aquesta és una proposta teòrica que advoca per l'aprofundiment democràtic en les societats contemporànies. El debat entorn la democràcia deliberativa ha captat una part molt rellevant de l'agenda de la teoria política, principalment en el món anglosaxó, essent el concepte de moda al llarg dels 80's i 90's del segle passat. La discussió entorn la deliberació democràtica contemporània s'ha dut a terme fins avui dia a un nivell essencialment teòric i abstracte. Tanmateix, des de finals dels anys 90 del segle passat, han començat a proliferar estudis que intenten distingir l'ideal deliberatiu, de les pràctiques que, sense ser ideals, apunten i fomenten formes deliberatives, per tal d'oferir avaluacions i prescripcions per a la realització i implementació d'un bon procés deliberatiu, alhora que també intenten valorar des d'una nova perspectiva nombrosos processos i espais democràtics. L'objectiu d'aquest treball s'emmarca doncs en aquest darrer camp i ha tingut com a focus principal testar una hipòtesi llargament assumida, i encara poc contrastada, de la democràcia deliberativa, a saber, que una bona deliberació incentiva una transformació de les preferències personals o com a mínim una fonamentació més sòlida d'aquestes. Aquest canvi, s'augura, tendeix a produir-se en una direcció determinada, donat que el procés deliberatiu racionalitza i moralitza aquelles preferències. La investigació que aquí es desenvolupa ve a sumar-se a d'altres estudis amb una perspectiva similar, estudis que en alguns casos confirmen i en d'altres rebutgen aquestes hipòtesis. Així, els resultats són sumatoris a un corpus teòric que s'està construint, aportant aquesta investigació elements d'anàlisi i de mesura genuïns. L'objecte d'estudi que aquí entomem és una enquesta deliberativa realitzada a Còrdova a finals del 2006 sobre l'oci nocturn juvenil, la primera que es realitza a l'estat espanyol i, per tant, única en el nostre context. S'ha analitzat tant la qualitat amb la qual es desenvolupa el procés, a través d'indicadors dissenyats per adaptar-se al cas d'estudi, així com els resultats als quals s'arriba, a través de les enquestes que els participants responen tant abans com després de la deliberació. Hem comprovat com el marc de l'enquesta deliberativa no solament permet una deliberació de qualitat entre ciutadans, sinó que duu a una transformació de preferències de molta magnitud. Molt resumidament, la deliberació tendeix a produir una transformació de les preferències incentivant l'ampliació de les perspectives personals, augmentant el coneixement i la sofisticació dels ciutadans, estructurant les seves preferències i motivant el seu interès per la vida pública i, finalment, són canvis força estables en el temps.The research of the doctoral thesis is framed in the field of the «deliberative democracy». This is a theoretical proposal that advocates for the democratic deepening of the contemporary societies. The debate around deliberative democracy took a very relevant part of the agenda of the political theory, mainly in the Anglo-Saxon world, being the most popular concept along the eighties and nineties of the last century. The discussion of the contemporary democratic deliberation has been carried at a very theoretical and philosophical ground. However, from the ends of the nineties of the last century on, have proliferated studies that attempt to distinguish the deliberative ideal from practices far from away than the ideal model but that aim and foster deliberative processes, in order to offer evaluations and prescriptions for the realization and implementations of a good deliberative process, while they attempt to appraise numerous processes and democratic spaces from a new deliberative perspective. The goal of this work is in accordance of last appointed approaches, having as a main focus the testing of the set of long theoretical assumed hypothesis of deliberative democracy, which have had little contrast in empirical literature. Mainly, that a good deliberations tend to the transformation of the personal preferences, being the postdeliberative preferences more informed, more structured and oriented to the public goals. This transformation, it is said, tends to be in a determinate directions, given that the deliberative process rationalizes and moralizes those preferences. The research developed here adds more empirical evidence to previous studies, though sometimes beats off these hypothesis. Thus, the results are in relation with a theoretical and empirical corpus that is still in construction, contributing this research not only with more evidences, but also bringing genuine and innovative elements of analysis and measure. The case of study here is a deliberative survey carried out in Córdoba at the ends of 2006 about the night leisure of youth, the first in Spain and therefore unique in our context. There is assessed the quality of process though indicators designed and adapted to the case of study, and also there are analyzed the transformation of the personal preferences through the surveys that the participants reply before as well as after the deliberation. We have confirmed that the experience of deliberative surveys not only allows a deliberation of quality among citizens, but also tends to producing a substantive and significant transformations in preferences. In sum, deliberation tends to producing the transformation of preferences encouraging the enlargement of the personal perspective, increasing the knowledge and the sophistication of the citizens, structuring their preferences and improving their motivation and interest in the public life. We also confirmed that these changes are quite stable as the time goes by