Dinàmiques del paisatge agrari a l'Alt Empordà (1977-1997) : una anàlisi a partir de la teledetecció i dels sistemes d'informació geogràfica

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaLa tesi doctoral "DINÀMIQUES DEL PAISATGE AGRARI A L'ALT EMPORDÀ (1977-1997). UNA ANÀLISI A PARTIR DE LA TELEDETECCIÓ I DELS SISTEMES D'INFORMACIÓ GEOGRÀFICA" presenta una innovadora metodologia per analitzar les dinàmiques paisatgístiques de vint-i-un municipis de l'Alt Empordà. Bàsicament, ha implicat els següents processos: - Anàlisi històrica: l'objectiu ha estat copsar com l'acció humana, des de l'Edat Mitjana fins els anys 1970s, ha transformat el paisatge altempordanès. - Ús de la teledetecció i dels sistemes d'informació geogràfica per a l'obtenció dels mapes d'usos i cobertes del sòl. Gràcies a la teledetecció s'ha pogut obtenir unes llegendes força detallades pel que fa als usos agrícoles, diferenciant, per exemple, el blat de moro. A causa dels sensors emprats (Multispectral Scanner (MSS) i Thematic Mapper (TM)) s'ha analitzat dos períodes: entre 1977 i 1993, analitzat a través d'imatges MSS, i entre 1991 i 1997, a través d'imatges TM. La classificació es realitzà a través d'un classificador híbrid que combina dos mòduls del programa MiraMon: ISODATA and CLSMIX. El mètode incorpora una classificació no supervisada i les àrees d'entrenament, digitalitzades seguint el mètode de la classificació supervisada. Els canvis en els usos del sòl s'han obtingut a través de la comparació postclassificació, o sigui, la superposició de dues classificacions independents. Malgrat ser un mètode molt emprat, hem considerat, emprant l'erosió, aquells factors que poden produir distorsions en els resultats; aquests factors són l'exactitud temàtica, la inexactitud espacial, la fragmentació del paisatge i la mida de píxel. - A continuació s'analitzen les forces inductores dels canvis d'usos del sòl a través de l'aplicació de la regressió lineal i de la regressió logística multivariant. La regressió lineal multivariant ha estat aplicada a escala municipal, mentre que la regressió logística multivariant ho ha estat a escala de píxel. - Finalment, en el darrer capítol, s'analitzen les conseqüències socioambientals dels canvis en els usos del sòl a través del càlcul de diversos índexs paisatgístics extrets de l'Ecologia del Paisatge, així com a través de les modificacions en el cicle hidrològic, concretament, es tracten les sequeres, les inundacions i la contaminació. La tesi conclou amb la necessitat d'adoptar mesures de protecció del paisatge agrari altempordanès per evitar l'increment de la urbanització que pot comportar més impactes ambientals negatius.The PhD thesis "AGRARIAN LANDSCAPE DYNAMICS IN THE ALT EMPORDÀ (1977-1997). AN ANALYSIS FROM REMOTE SENSING AND GEOGRAPHICAL INFORMATION SYSTEMS" presents an innovate methodology for analysing the landscape dynamics of twenty-one municipalities from the Alt Empordà (Northeast of Catalonia). Briefly, it has implied the following steps: - Historical analysis: the aim is to grasp how human action has transformed the Alt Empordà landscape from the Middle Ages to the 1970s. - Remote sensing and geographical information systems have been used to obtain land use and land cover maps. With these tools, it has been possible to get agricultural legends more detailed, including, for instance, the maize. Two periods have been differentiated because of the sensors used: 1977-1993, analysed with Multispectral Scanner (MSS) images, and 1991-1997, analysed with Thematic Mapper (TM) images. The classification was performed by means of a hybrid classifier, which combines two modules of the MiraMon software: ISODATA and CLSMIX. The procedure involves an unsupervised classification and the training areas, collected as in the first stage of a conventional supervised classification. Land use changes have been obtained from postclasification comparison, or the overlay of two independent classifications. Although postclasification overlay is a usual method, we have considered, using an erosion procedure, those factors that can distort results; these factors are thematic accuracy, spatial misregistration, landscape fragmentation and pixel size. - After that, driving forces of land use changes have been analysed by means of the multivariate linear regression and logistic regression. The multivariate linear regression has been applied to a local scale (municipality) and the multivariate logistic regression has been applied to a pixel scale. - Finally, in the last chapter, it has been analysed the socioenvironmental consequences of land use changes. First, the landscape evolution has been established through diverse indices extracted from Landscape Ecology, and, next, to handle the modifications of the hydrological cycle, specially, dries, floods and pollution. The PhD thesis concludes with the need of establishing agrarian landscape protection measurements to avoid the increase of urbanisation that can provoke more negative environmental impacts