La Sindicació dels funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939)

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaLes planes que ocupen tot aquest llarg estudi analitzen els projectes de sindicació i associació corporativa dels funcionaris de la Generalitat de Catalunya, fonamentalment l'Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (AFGC), durant els anys 1931-1939. Tanmateix, no se'ls analitza com a subjectes passius a remolc dels esdeveniments polítics, sinó com a elements actius de la política catalana dels anys trenta. Per tant, es parteix de la idea motor que la major part de la classe política catalana del periode republicà formava part de la funció pública, tant local com regional, com de l'administració central de l'estat. Això implicà un enorme protagonisme del funcionariat en tots els processos de canvi i de transformació política, social, econòmica i cultural que s'esdevingueren a Catalunya durant la II República. Així, les planes d'aquest treball intentaran posar de manifest que el clàssic discurs regeneracionista del catalanisme, fonamentat en la necessitat de reformar l'estat, era, entre altres raons, una proposta d'adequar l'estructura de l'estat espanyol a les necessitats de promoció professional de les classes mitjanes catalanistes a través de l'administració pública. En rigor, l'aspiració de l'autonomia, en termes pragmàtics, suposava la voluntat de crear un espai de promoció socioprofessional per a aquestes noves classes mitjanes emergents que havien derivat cap el catalanisme polític com a contrapès a unes classes mitjanes de signe republicà lerrouxista o militar que primaren les vies de l'administració municipal o central com a vies de promoció. La concreció de l'autonomia regional, a partir de l'any 1931 amb la Generalitat provisional i del 1932 amb l'estatut d'autonomia, desfermà entre les classes mitjanes republicanes i catalanistes una veritable fam de conquesta de llocs de treball públics. I aquesta situació definí bona part del joc de rivalitats polítiques dels anys trenta a Catalunya. Fou per aquesta raó que es configuraren tota una serie d'associacions corporatives de l'anomenada «classe funcionarial» de la Generalitat i que tingueren per objectiu la defensa dels interessos professionals d'uns empleats públics que sentiren una enorme inseguretat laboral dins d'una administració tot just acabada de crear. Per això, es pot parlar que, a Catalunya, la «revolució republicana» del 1931 fou una revolució de funcionaris i d'aspirants a funcionaris que veieren en l'autonomia regional la seva gran finestra d'oportunitats. Tanmateix, seria erroni creure que la revolució del 1936 posà fi a tot aquest procés de creixement de la funció pública autònomica, sinó tot el contrari. La gran rivalitat entre catalanistes radicals i anarcosindicalistes durant el 1931-1936 no fou estrictament una rivalitat entre els oficinistes, funcionaris i dependentes del sector dels serveis contra els obrers manuals. Pel contrari, fou una confrontació entre aquells que van voler conservar els seus llocs de treball públics i aquells que els volien destruir perquè no hi podien disposar d'ells (i en aquesta línia hi tingué un pes fonamental el tradicional discurs antiestatista dels llibertaris), Ara bé, quan va esclatar la febre revolucionària de l'estiu del 1936, la CNT no va dubtar a renunciar (almenys els seus dirigents) al comunisme llibertari per tal de conquerir el màxim espai de poder públic que es concretà en una nova revolució d'aspirants a funcionaris, aquesta vegada procedents del sector dels obrers manuals. I, per aquesta raó, la mateixa CNT va acabar, malgrat el seu teòric i mitificat antiestatisme, creant el corresponent Sindicat Únic de Funcionaris de la Generalitat. En rigor, bona part del joc polític dels anys trenta a Catalunya va girar a l'entorn de la lluita pel control dels llocs de treball públics i de l'administració, fet que contradiu els discursos tradicionals de les formacions polítiques catalanistes i obreristes que sempre negaren la legitimitat de l'estat fos espanyol o de qualsevol mena: uns, pel seu caràcter uniformista, i, els altres, per la seva dificultat d'accedir-hi per mèrits acadèmics als llocs de feina públics. Certament, un cop catalanistes i llibertaris pogueren aspirar a formar part de la funció pública donaren a conèixer un discurs i unes actituds allunyades del clàssic regeneracionisme antiestatalista.This study analyzes the corporative association projects of Generalitat de Catalunya public officials, especially the Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (AFGC), among the years 1931-1939. The public officials not were passive subjects of the political events. Really, the public officials were active subjects of the political events. First idea: more members of the catalonian political classe in 1931-1939 were public officials in the local, regional and central state administrations. In fact, it means a very important starring of public officials in the political, social, economic and cultural change process in Catalonian during the Second Republic. This study analyzes also the regeneracionist discourse of the catalanism movement, based in the state reform and the professional promotion of the middle class in the local, regional and central state administration. The regional autonomy instaured in april 1931 with the Generalitat de Catalunya and the Devolution Statute aproved in september 1932 awoke in the republican and catalanist middle class an important expectative to conquest public emploiment. And this fact, defined the political rivalities in Catalonian during 1931-1939. In this way, many public officials corporative associations were founded and heir objectives were, basically, the defenseof public officials interests into a new administration like catalonian regional autonomy. For this reason, it's possible to say that «republicain revolution» of 1931 was also a «public officials revolution». In the other side, rivalry between radical catalanists and anarcosindicalists during 1931-1936 wasn't only a rivalry between white collars and manual workers; also was a rivalry between those of white collars who wanted to conserve their public employment and those of manual workers who wanted to aspire a public emploiment. Ceirtanly, in summer 1936, CNT didn't doubt to renounce (especially their leaders) to the anarchist utopia, and so to conquest the maxim politic power possible into the local, regional and central sate administration. So, it happened a new revolution: anarchists and not anarchists manual workers conquered public official emploiments into local, regional and central state administration. So, CNT founded a trade union called Sindicat Únic de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (SUFGC). In fact, political life in 1931-1939 was based in the fight for public official employments