Una Educació pròpia : el compromís de les escriptores amb el públic femení

Aquest article se centra en la voluntat indubtable de les escriptores catalanes contemporànies de contribuir a l'educació de les dones. S'hi expliquen tant la seva consciència del potencial de la literatura i de la cultura en aquest sentit com les maneres en què compaginen la producció literària amb l'acció cultural per proporcionar al públic femení mitjans i espais formatius prou diversos en les formes i els continguts. Durant els anys vint i trenta, la conjuntura política afavoreix especialment una dinàmica les traces de la qual, tanmateix, es poden resseguir sense interrupció al llarg del segle xx; fins i tot durant el franquisme. D'aquí, que se'n faci un repàs general, per bé que focalitzat en alguns noms de relleu (Dolors Monserdà, Carme Karr, Maria Aurèlia Capmany i Maria Àngels Anglada) i, sobretot, en l'etapa republicana, amb les novellistes Maria Teresa Vernet o Anna Murià en primer terme, al costat d'altres casos igualment significatius, com els de Maria Perpinyà i Llucieta Canyà. Tanca les consideracions un apunt final relatiu a Olot, seu de les jornades que es troben a la gènesi del text.Este artículo se centra en la indudable voluntad de las escritoras catalanas contemporáneas de contribuir a la educación de las mujeres. En él se exponen tanto su consciencia del potencial de la literatura y de la cultura en este sentido como las maneras en que compaginan la producción literaria con la acción cultural para proporcionar al público femenino medios y espacios formativos variados en las formas y los contenidos. Durante los años veinte y treinta, la coyuntura política favorece especialmente una dinámica cuyas huellas se pueden rastrear sin interrupción a lo largo del siglo xx; incluso durante el franquismo. De ahí el repaso general que se lleva a cabo, aunque focalizado en algunos nombres de relieve (Dolors Monserdà, Carme Karr, Maria Aurèlia Capmany y Maria Àngels Anglada) y, sobre todo, en la etapa republicana, con las novelistas Maria Teresa Vernet o Anna Murià en primer término, al lado de otros casos igualmente significativos, como los de Maria Perpinyà i Llucieta Canyà. Cierra las consideraciones un apunte final relativo a Olot, sede de las jornadas que se hallan en el origen del texto.This article focuses on Catalan contemporary women writers' undeniable wish to contribute to female education. It points out their awareness of literature's and culture's potential in this sense and the several ways in which these writers combined literary writing and cultural action to provide women with different formative means and spaces (from the psychological novel to the sports club, without forgetting journalism, teaching, public talks, etc.). During the 1920s and the 1930s, politics specially helped to develop a dynamics the tracks of which can be followed all along the xxth century, even under Franco. Hence the overview provided, although some relevant names and the Republican period are considered in further detail. Thus, the article specifically deals, on the one hand, with the well-known cases of Dolors Monserdà, Carme Karr, Maria Aurèlia Capmany and Maria Àngels Anglada; on the other hand, with fiction writers of the 1930s such as Maria Teresa Vernet or Anna Murià, plus other significant personalities of their time (Maria Perpinyà and Llucieta Canyà). The correlative situation of the city of Olot (the place with this paper was originally given) offers a specific framework to close all previous considerations with a final conclusion