Pensar la geografia escolar. Un repte per a la didàctica

Apres avoir précisé le sens que l'on donne aujoud'hui, en France, au terme de «didactique» -étude des processus et procédures d'enseignement et d'apprentissage dans leur spécificité disciplinaire- l'article interroge l'idée même de géographie scolaire. Dans un premier temps, on caractérisera ce que l'on peut entendre par géographie scolaire; dans un second temps, on montrera sa pluralité en invitant successivement la diversité (des finalités educatives qui sont les siennes) des géographies de référence du ceté scientifique, des usages sociaux classés sous le terme de géographie. Les géographies scolaires emptuntent sans cesse au unes et aux autres. Dans un troisieme temps, on s'efforcera d'en reconstruire l'unité en dégageant quelques caractkres communs, approchant ainsi l'idée d'épistémologie scolaire; quelques défis qu'il faudra accepter de relever si l'on veut que perdure un enseignement d'une géographie nécessairement renouvelée concluent ces propos.After defining the meaning given to the tem «didactics» in France nowadays -that is, the study of the evolutionary processes and methods in teaching and learning within each specific discipline- the article questions the very idea of school geography. In the first place, school geography is defined. Secondly, its plurality is demonstrated through the listing of the diverse educational purposes attributed to it, through the various geographical schools of thought seen from a scientific viewpoint, and through the social applications of the tem geography. School geographies are constantly nourished by one or other. In the third place, a serious attempt is made to reconstruct its unity, by pointing out some cornmon features, thus focusing on the idea of a separate epistemology for schools. Altogether, these constitute some challenges which will have to be solved if the teaching of geography -inevitably renewed- is to survive.Después de precisar el sentido que se da hoy, en Francia, al termino «didáctica» -estudio de los procesos evolutivos y procedimientos de enseñanza y aprendizaje dentro de su especificidad disciplinaria-, el articulo cuestiona la idea misma de geografia escolar. En un primer tiempo se caracterizará lo que se entiende por geografia escolar; en un segundo tiempo se mostrará su pluralidad, presentando sucesivamente la diversidad de finalidades educativas que le son propias, de las geografias de referencia desde la vertiente científica, y de los usos sociales de la geografia. Las geografias escolares se alimentan continuamente de unas y otros. En un tercer tiempo nos esforzaremos en reconstruir su unidad poniendo de manifiesto algunos caracteres comunes, enfocando así la idea de epistemologia escolar. Cierran estas líneas algunos retos a los que habrá que responder si se quiere que perdure una enseñanza de la geografia necesariamente renovada.Després de precisar el sentit que es dóna avui, a Franqa, al terme «didactica» -estudi dels processos evolutius i procediments d'ensenyament i d'aprenentatge dins la seva especificitat disciplinaria-, l'article qüestiona la idea mateixa de geografia escolar. En un primer temps, es caracteritzarà allà que es pot entendre per geografia escolar; en un segon temps, es mostrarà la seva pluralitat, presentant successivament la diversitat de les finalitats educatives que li són propies, de les geografies de referència des del vessant científic, i dels usos socials classificats sota el terme de geografia. Les geografies escolars manlleven contínuament de les unes i els altres. En un tercer temps, hom s'esforqara a reconstruir-ne la unitat posant de manifest alguns trets comuns, enfocant així la idea d'epistemologia escolar. Alguns reptes als quals caldrà respondre si es vol que perduri un ensenyament d'una geografia necessàriament renovada conclouen aquestes línies