Les Ordinacions de 1735 de la Capella de Música de la Catedral de Girona són un conjunt de normes, que serviren per a regular el règim intern de la Capella en aquella època. El present treball versa sobre el tema de la meva tesi doctoral, que actualment elaboro, sobre Emmanuel Gònima, que fou Mestre de Capella a la Seu de Girona des de 1735 fins a .17742. Evidentment, l'inici del seu mestratge coincideix amb l'aprovació i posada en marxa de les Ordinacions motiu d'aquest estudi. L'article consisteix en l'anàlisi de les Ordinacions de 1735 i en la seva comparació amb disposicions anteriors que se citen al marge dels diferents punts. Aquestes disposicions són les Ordinacions de 1725, les Ordinacions de 1730, les Resolucions Capitulars, les Or...
De l'any 1015 consta l'existència del rec comtal, segons escriptura atorgada pel comte Ramon Borrell...
The catalan musician Josep Masvasí was chapelmaster of Manresa cathedral (1731-1762). In spit...
No es tracta de cap professional desconegut. Se'l cita correntment per haver dirigit, l'any 1720, ni...
This study is a continuation of my published work concerning the history of the Music Chapel in the ...
This work considers the history of the Musical Chapel of Barcelona's Cathedral from the death of the...
In this article the author glosses the constituent act of the Chant Teaching benefice in the town of...
From 1554 to 1835, the musical practice was established in the diocese of Girona in 26 parishes, 6 m...
No tenim esment, fins el present, d'haver-se mai emprès d'indagar en profunditat el passat de la Cap...
Not availableExisteix en la biblioteca del Centre Borja deis jésuites de sant Cugat del Vallès un ma...
This essay is the continuation, presented as the second part, of the article published last year in ...
Tenim documentats més de 30.000 contractes d'establiment emfitèutic (la majoria, amb caràcter de sub...
One might emphasize the importance of the geographical situation of the town of Igualada, both becau...
En aquest article tractem la música des de diferents àmbits. Tot i mostrar la riquesa de la música s...
La Consueta de la catedral de Girona és un manuscrit en el qual es recullen les diferents cerimònies...
Una fusió de les capelles de cant de dues parròquies de Perpinyà fou imposada per l'Administració re...
De l'any 1015 consta l'existència del rec comtal, segons escriptura atorgada pel comte Ramon Borrell...
The catalan musician Josep Masvasí was chapelmaster of Manresa cathedral (1731-1762). In spit...
No es tracta de cap professional desconegut. Se'l cita correntment per haver dirigit, l'any 1720, ni...
This study is a continuation of my published work concerning the history of the Music Chapel in the ...
This work considers the history of the Musical Chapel of Barcelona's Cathedral from the death of the...
In this article the author glosses the constituent act of the Chant Teaching benefice in the town of...
From 1554 to 1835, the musical practice was established in the diocese of Girona in 26 parishes, 6 m...
No tenim esment, fins el present, d'haver-se mai emprès d'indagar en profunditat el passat de la Cap...
Not availableExisteix en la biblioteca del Centre Borja deis jésuites de sant Cugat del Vallès un ma...
This essay is the continuation, presented as the second part, of the article published last year in ...
Tenim documentats més de 30.000 contractes d'establiment emfitèutic (la majoria, amb caràcter de sub...
One might emphasize the importance of the geographical situation of the town of Igualada, both becau...
En aquest article tractem la música des de diferents àmbits. Tot i mostrar la riquesa de la música s...
La Consueta de la catedral de Girona és un manuscrit en el qual es recullen les diferents cerimònies...
Una fusió de les capelles de cant de dues parròquies de Perpinyà fou imposada per l'Administració re...
De l'any 1015 consta l'existència del rec comtal, segons escriptura atorgada pel comte Ramon Borrell...
The catalan musician Josep Masvasí was chapelmaster of Manresa cathedral (1731-1762). In spit...
No es tracta de cap professional desconegut. Se'l cita correntment per haver dirigit, l'any 1720, ni...