La cultura arquitectònica de la retaulística catalana (segona meitat del segle XVIII i inicis del XIX): una aproximació a través de quatre retaules solsonencs

El Treball fa una proposta de reconstrucció de la cultura arquitectònica de la retaulística catalana de la segona meitat del segle XVIII i inicis del segle XIX. Per tal de dur a terme aquest propòsit, com a objecte d’estudi s’han escollit quatre retaules representatius d’aquest període a la comarca de Solsona: Retaule major de Sant Miquel de Marsinyach (1750-1776) de Josep Pujol i Juhí, a més de comptar amb una provable col·laboració de l’escultor Genís Solà: Retaule de Santa Teresa a Sant Serni de Besora (1795) de Segimon Pujol i Santaló (1758-1811): Retaule major de Sant Pere de Madrona (inicis s. XIX), sense autoria coneguda; i el Retaule de Sant Isidre a Sant Pere de Matamargó (finals del s.XVIII), obra de Josep Pujol i Juhí amb la col·laboració del seus dos fills Segimon i Francesc Pujol. Aquests retaules seran sotmesos a un curós acarament amb els principals tractats d’arquitectura, reculls d’estampes i de gravats dels set-cents i de principis dels vuit-cents, sense oblidar alguns referents ineludibles dels segles immediatament anteriors