Un futur fet de passat: textures de la temporalitat en Antón Arrufat

Este artículo examina los modos de reorganizar el tiempo luego del triunfo de la revolución cubana en 1959, deteniéndose en particular en dos textos del escritor Antón Arrufat (1935) que abordan la cuestión de la herencia familiar: la novela Mi antagonista (1963) y la obra teatral Los siete contra Tebas (1968). Frente a la idea de la revolución como un nuevo origen, la lectura que realizo aquí propone que Arrufat entiende al tiempo como una textura compleja, en la que las transformaciones futuras están ligadas a la reapropiación de lo heredado. Así, Arrufat articula repetición y novedad de una manera singular en el horizonte cultural de los sesenta cubanos.This article examines the ways of reorganizing time after the triumph of the Cuban revolution in 1959, focusing in two texts of the Cuban writer Antón Arrufat (1935), where the question of family heritage is the main topic: the novel Mi antagonista (1963) and the theater play Los siete contra Tebas (1968). Confronting the official idea of the revolution as a new origin of history, this essay proposes that Arrufat conceives time as a complex texture, in which changes in the future are inevitably related to the reapropiation and rewriting of heritage. Thus, in the Cuban cultural field of the sixties, Arrufat questions in a very singular way the notion of novelty.Aquest article examina les maneres de reorganitzar el temps després del triomf de la revolució cubana en 1959, detenint-se en particular en dos textos de l'escriptor Antón Arrufat (1935) que aborden la qüestió de l'herència familiar: la novel·la Mi antagonista (1963) i l'obra teatral Los siete contra Tebas (1968). Es proposa que, davant la instauració de la revolució com un nou començ de la història per part de les autoritats revolucionaries, Arrufat concep al temps com una textura complexa, en la que les transformacions futures estan inevitablement lligades a la reapropiació i reescriptura de l' heretat. Així, en l'horitzó cultural dels anys setanta a l'illa, Arrufat problematitza d'una manera singular la noció de novetat