La construcción discursiva de la militancia juvenil en la Argentina kirchnerista. El caso de La Cámpora

A l’Argentina, en els últims anys s’ha experimentat una revitalització de la militància juvenil, especialment dins del moviment kirchnerista. La pregunta que ens mou en aquest treball en particular és: com expliquen els propis militants el sorgiment d’una agrupació juvenil massiva dins el kirchnerisme? Ens proposem analitzar quines raons construeixen els membres d’aquesta agrupació per explicar aquest fenomen i per què consideren el kirchnerisme com l’espai adequat perquè es desenvolupi. La hipòtesi que presentem és que reprodueixen les representacions hegemòniques a Argentina que postulen una completa inactivitat política juvenil durant la dècada neoliberal dels 90, seguida d’una irrupció militant en els últims anys. La condició per a aquesta irrupció seria la convocatòria a la joventut i la resignificació de la política desenvolupada pel kirchnerisme, projecte que representaria valors oposats a aquells que imperaven durant les presidències de Carlos Menem, entre els anys 1989 i 1999.In Argentina, it has been experienced a revitalization of youth activism in recent years, especially in the kirchnerist movement. The question that moves us in this particular job is: how the activists themselves explain the emergence of a massive group of young people within the kirchnerism? We analyze what reasons their members build to explain this phenomenon and why they consider kirchnerism as the adequate space for its development. The hypothesis presented is that they reproduce the hegemonic representations in Argentina that postulates a political inactivity from young people during the neoliberal decade of the ‘90, followed by an activist irruption in recent years. The condition for that irruption would be the call to the youth and the redefinition of politics developed by the kirchnerism, a project that would represent opposite values to those that prevailed during the presidencies of Carlos Menem, between 1989 and 1999