Series de tv y videojuegos : la poética de la serialidad en la forma lúdica

Este trabajo plantea el encuentro entre las series de ficción televisivas y los videojuegos bajo la perspectiva de los recientes trabajos sobre la serialidad digital. Los cambios que se han producido en varias disciplinas en las últimas décadas hacia la incorporación de nuevas formas de diálogo entre los medios, bien sea desde el transmedia, las teorías de los mundos posibles, la ecología de los medios o los modelos informáticos, han llevado a que se revisen los paradigmas con los que tradicionalmente se han configurado las teorías ontológicas de los videojuegos. La forma serial basa su narrativa en el manejo de la repetición, el cambio y la continuidad. De su combinación nacen los diferentes modelos seriados: la serie y el serial. Estos modelos son formas de representar las interacciones entre tiempo, personaje y acción, unos patrones que se adecuan perfectamente a las dimensiones en las que el videojuego utiliza la repetición: una dimensión performativa, donde el gameplay impera sobre la evolución del personaje y la narración, una dimensión probatoria, donde el ensayo y el error es la base de la evolución en las habilidades, y una tercera donde la progresión del personaje /jugador busca cerrar conclusivamente una historia. El trabajo traza el paralelismo entre estos tres modelos de ficción y los videojuegos, y busca abrir unas nuevas perspectivas del estudio del tiempo en los videojuegos, más cercano a la experiencia del jugador que al análisis textual.Aquest treball planteja la trobada entre les sèries de ficció televisives i els videojocs sota la perspectiva dels recents treballs sobre la serialitat digital. Els canvis que s'han produït en diverses disciplines en les últimes dècades cap a la incorporació de noves formes de diàleg entre els mitjans, sia des del transmèdia, les teories dels mons possibles, l'ecologia dels mitjans o els models informàtics, han portat al fet que es revisin els paradigmes amb els quals tradicionalment s'han configurat les teories ontològiques dels videojocs. La forma serial basa la seva narrativa en el maneig de la repetició, el canvi i la continuïtat. De la seva combinació neixen els diferents models seriats: la sèrie i el serial. Aquests models són formes de representar les interaccions entre temps, personatge i acció, uns patrons que s'adeqüen perfectament a les dimensions en les quals el videojoc utilitza la repetició: una dimensió performativa on el gameplay impera sobre l'evolució del personatge i la narració, una dimensió probatòria on l'assaig i l'error és la base de l'evolució en les habilitats i una tercera on la progressió del personatge/jugador busca tancar conclusivament una història. El treball traça el paral·lelisme entre aquests tres models de ficció i els videojocs i busca obrir unes noves perspectives de l'estudi del temps en els videojocs, més proper a l'experiència del jugador que a l'anàlisi textual.This paper presents the encounter between fictional television series and video games from the perspective of the recent work on the digital seriality. The changes are reviewed that have occurred in various disciplines in recent decades towards incorporating new forms of dialogue between the media, either from the transmedia, theories of possible worlds, the media ecology or computer models, that have led to the paradigms with which ontological theories of video games have traditionally been configured. The serial, bases its narrative on the management of repetition, change and continuity. This originates from the combination of different serial models: the series and serial. These models are ways of representing the interactions between time, character and action patterns that are perfectly suited to the dimensions in which the game uses repetition: a performative dimension where gameplay prevails on the evolution of the character and storytelling, an evidentiary dimension where trial and error is the basis of evolution in skills and a third where the progression of the character / player looks conclusively close to a story. This paper draws a parallel between these three models of fiction and video games and looks to open a new perspective in the study of time in the game, closer to the player experience than textual analysis