El fenómeno de la dispersión residencial en la Región Metropolitana de Barcelona : espacios, actores y tendencias

Este artículo aborda la dispersión residencial (sprawl) en la Región Metropolitana de Barcelona (RMB) durante el período 1996-2015, con el objetivo de dar cuenta del impacto sociodemográfico causado por este fenómeno. El trabajo parte del estudio de la movilidad residencial con destino a los municipios de baja densidad de la RMB, teniendo en cuenta sus repercusiones en el mercado de la vivienda, en la estructura demográfica y en la composición social. Los municipios con amplia representación de urbanismo disperso de la RMB se identifican a partir de una baja densidad neta y de un alto porcentaje de viviendas aisladas. Su análisis se basa en el cálculo de las tasas de movilidad residencial por edad, las tasas de nueva construcción y, según la tipología edificatoria, el crecimiento de la población, y el cálculo de indicadores de estructura y de la renta familiar per cápita. Se cuenta, además, con información adicional procedente de una encuesta propia titulada Movilidad, solidaridad familiar y ciudadanía en la Región Metropolitana de Barcelona, realizada en 2005. Los resultados muestran el gran atractivo residencial de los municipios dispersos, que se debilita con el inicio de la crisis económica. La incidencia de inmigración retroalimenta unas tasas de construcción igualmente intensas que provocan un crecimiento sin precedentes de la población, lo que modifica profundamente su disposición -la rejuvenece a partir de la llegada de parejas jóvenes con hijos menores-, a la vez que transforma la estructura social como consecuencia de la atracción de un elevado porcentaje de familias de rentas medias y altas. En las conclusiones se reflexiona sobre los retos que deben afrontar estos municipios sometidos a un rápido cambio sociodemográfico, así como sobre el futuro de la movilidad con destino a unas áreas dispersas.This article focuses on residential sprawl in the Metropolitan Region of Barcelona (RMB) during the period 1996-2015 in order to account for the demographic impact caused by this phenomenon. This research takes as its starting point the analysis of residential mobility to low-density municipalities, considering its impact on the housing market, demographic structure and social composition. Municipalities with marked urban spread are identified according to lower net density and a higher percentage of isolated houses. The analysis is based on the calculation of residential mobility rates by age, rates of new construction according to building type, population growth, indicators of family structure and per capita income. Additional information from the Mobility Family Solidarity and Citizenship Survey in the Metropolitan Region of Barcelona, 2005 is also used. The results reveal the large residential attractiveness of disperse municipalities that weaken with the onset of the economic crisis. The incidence of immigration gives rise to equally intense construction rates that lead to unprecedented population growth, which profoundly modifies the population structure-rejuvenated by the arrival of young couples with small children- and transforms the social structure as a result of the arrival of a high percentage of middle- and high-income families. The conclusions reflect on the challenges faced by these municipalities undergoing rapid demographic change and on the future of the outgoing mobility to dispersed areas.Aquest article aborda la dispersió residencial (sprawl) a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) durant el període 1996-2015, amb l'objectiu d'explicar l'impacte sociodemogràfic causat per aquest fenomen. El treball parteix de l'estudi de la mobilitat residencial amb destinació als municipis de baixa densitat de l'RMB, tenint en compte les seves repercussions en el mercat de l'habitatge, en l'estructura demogràfica i en la composició social.Els municipis amb àmplia representació d'urbanisme dispers de l'RMB s'identifiquen a partir d'una baixa densitat neta i d'un alt percentatge d'habitatges aïllats. La seva anàlisi es basa en el càlcul de les taxes de mobilitat residencial per edat, les taxes de nova construcció i, segons la tipologia edificatòria, el creixement de la població, i el càlcul d'indicadors d'estructura i de la renda familiar per càpita. Es disposa, a més, d'informació addicional procedent d'una enquesta pròpia titulada Mobilitat, solidaritat familiar i ciutadania a la Regió Metropolitana de Barcelona, feta el 2005.Els resultats mostren el gran atractiu residencial dels municipis dispersos, que es debilita amb l'inici de la crisi econòmica. La incidència d'immigració retroalimenta unes taxes de construcció igualment intenses que provoquen un creixement sense precedents de la població, cosa que en modifica profundament la disposició -la rejoveneix a partir de l'arribada de parelles joves amb fills menors-, alhora que transforma l'estructura social com a conseqüència de l'atracció d'un elevat percentatge de famílies de rendes mitjanes i altes.En les conclusions es reflexiona sobre els reptes que han d'afrontar aquests municipis sotmesos a un ràpid canvi sociodemogràfic, així com també sobre el futur de la mobilitat amb destinació a unes àrees disperses