La intensificación en el español coloquial a partir de recursos morfológicos. Prefijos y sufijos de origen grecolatino

La morfología léxica, encargada del estudio de los procesos de formación de palabras, ha sido un campo de especialización cultivado por muchos lingüistas desde los inicios del español. Los afijos de origen grecolatino de intensidad no se han convertido, sin embargo, en objeto de estudio popular entre estos. Por ello, es interesante realizar una descripción etimológica y una ejemplificación detenida de estas formas. Y no solo eso, sino también evaluar el papel que pueden llegar a cumplir en una situación comunicativa concreta, en este caso coloquial, ya que, normalmente, el emisor escoge intensificar ciertos elementos utilizando prefijos y sufijos intensivos con uno o más fines comunicativos.La morfologia lèxica, encarregada de l'estudi dels processos de formacio de paraules, ha estat un camp d'especialització cultivat per molts lingüistes des dels inicis de l'espanyol. Els afixos d'origen grecollatí d'intensitat no s'han convertit, tanmateix, en objecte d'estudi popular entre aquests. Per aquest motiu, és interessant realitzar una descripció etimològica i una exemplificació acurada d'aquestes formes. I no només això, sinó també avaluar el paper que poden complir en una situació comunicativa concreta, en aquest cas col·loquial, ja que, normalment, l'emissor tria intensificar certs elements utilitzant prefixos i sufixos intensius amb un o més fins comunicatius