Los efectos de la Sentencia 31/2010 en el catálogo de derechos, deberes y principios del Estatuto de autonomía de Cataluña : una desactivación más aparente que real

La STC 31/2010 no declara la nul·litat de cap precepte del títol I, encara que no pot afirmar-se que el seu contingut hagi resultat totalment indemne. Primer, perquè ha estat assolit per una interpretació conforme i, segon, perquè participa de la degradació que aquesta STC du a terme de la categoria normativa "estatut d'autonomia": aquí mitjançant l'intent de transformar els drets en mers mandats. Malgrat això, tampoc no pot magnificar-se aquesta afectació. Sobre aquesta qüestió s'ha de tenir en compte que no resulta evident quin és el contingut vinculant d'una interpretació en el sentit que creï una nova norma abans inexistent necessitada d'interpretació o que determini el seu contingut sense exclusió d'altres possibles significats. En aquests supòsits el legislador autonòmic podrà moure's amb tota llibertat fora dels contorns proscrits; i davant del jutge s'obre un nou interrogant que no podrà dilucidar per si mateix sinó acudint al TC. D'altra banda, no és convincent la degradació dels drets estatutaris a mers mandats. Certament aquests tenen, en general, una forta dependència de la llei pel que fa al seu contingut. Però afirmar que tanquen exclusivament mandats al legislador autonòmic és desconèixer en termes concrets la formulació normativa d'aquests drets, encara que el seu perfeccionament sigui remès a la llei. Això no exclou que, atès que l'Estatut és una norma d'aplicació directa, els drets així reconeguts, tinguin també, si la seva formulació ho permet, exigibilitat immediata davant dels tribunals. Per tot això, es defensa que tant l'intent de degradar la naturalesa dels drets estatutaris a mandats com el de debilitar-ne el contingut original mitjançant raonaments interpretatius oberts o no fonamentats produeixen una desactivació més aparent que real del títol I de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.La STC 31/2010 no declara la nulidad de ningún precepto del Título I, aunque no puede afirmarse que su contenido haya resultado totalmente indemne. Primero, porque ha sido alcanzado por una interpretación conforme y, segundo, porque participa de la degradación que esta STC lleva a cabo de la categoría normativa "estatuto de autonomía": aquí mediante el intento de transformar los derechos en meros mandatos. A pesar de ello tampoco puede magnificarse esa afectación. Al respecto debe tenerse en cuenta que no resulta evidente cuál sea el contenido vinculante de una interpretación conforme que cree una nueva norma antes inexistente necesitada de interpretación, o que determine su contenido sin exclusión de otros posibles significados. En tales supuestos el legislador autonómico podrá moverse con entera libertad fuera de los contornos proscritos; y ante el juez se abre un nuevo interrogante que no podrá dilucidar por sí mismo sino acudiendo al TC. Por otra parte, no es convincente la degradación de los derechos estatutarios a meros mandatos. Ciertamente, estos tienen, en general, una fuerte dependencia de la ley en orden a su contenido. Mas de ahí a afirmar que encierran exclusivamente mandatos al legislador autonómico es desconocer en términos concretos la formulación normativa de esos derechos, aunque su perfeccionamiento sea remitido a la ley. Lo que no excluye que, siendo el Estatuto norma de aplicación directa, los derechos así reconocidos tengan también, si su formulación lo permite, exigibilidad inmediata ante los tribunales. Por todo ello, se defiende que tanto el intento de degradar la naturaleza de los derechos estatutarios a mandatos como el de debilitar su contenido original mediante razonamientos interpretativos abiertos o no fundamentados producen una desactivación más aparente que real del Título I del Estatuto de Autonomía de CataluñaConstitutional Court Ruling 31/2010 does not declare the nullity of any of the precepts of Section 1, although it cannot be stated that its content is totally unscathed; firstly, because it has been reached by agreed interpretation and secondly, because it partakes in the downgrading that the Constitutional Court Ruling is undertaking of the normative category "state of autonomy": here, through an attempt to transform laws into mere mandates. In spite of this, the encumbrance cannot be magnified either. Therefore it should be taken into account that it is not obvious what content is linked to an agreed interpretation that creates a new previously inexistent rule that requires interpretation or which determines its content without excluding other possible meanings. In these cases the autonomous legislator can move with complete freedom outside the prescribed limits; and before the judge a new question is raised that cannot be resolved by him or herself but must go to the Constitutional Court. On the other hand, the downgrading of statutory rights to mere mandates is not convincing either. It is true that they generally rely heavily on the law in terms of their content. But to go from stating that they exclusively contain mandates to the autonomous legislator means ignoring the specifi c terms of the regulatory formulation of these laws, even though their fi ne tuning is referred to law. What is does not exclude is that, the Statute being the direct rule of application of laws recognised in this way, they also have, if their formulation so permits, immediate enforceability in the courts. It is therefore defended that both the attempt to downgrade the nature of statutory laws to mandates and that of weakening its original content through open interpretative or reasoning or reasoning that is not backed up produces a deactivation that is more apparent than real in Section I of the State of Autonomy of Catalonia