Relaciones convulsas : la política exterior turca e israelí durante la era del AKP

En el artículo destacaremos la evolución de la política de Turquía en Oriente medio durante el período del Partido de la Justicia y el Desarrollo (Adalet ve Kalkınma Partisi, abreviado como AKP o AK Parti), con especial énfasis en las relaciones turco-israelíes. Veremos como el papel cada vez más preeminente que Ankara consigue en Oriente Medio con el AKP, al diversificar su política y sus relaciones históricas se estancan a partir de 2011-2015, obligando al gobierno turco a replantearse su política inicial.Una vez reseñada la política exterior en general, nos centraremos en su relación con Israel. Una relación que está determinada, como se verá, por tres aspectos fundamentales: 1) La beligerante y agresiva política de ocupación y bombardeos en Palestina (sobre todo en 2008-2009 y en 2014 por sendos ataques a la franja de Gaza); 2) El asalto a la Flotilla de ayuda humanitaria Mavi Mármara, en 2010; y 3) Los intereses estratégicos comunes en el ámbito económico y de seguridad.Para ello, tras una introducción general sobre Turquía en la actualidad, analizaremos sucintamente los aspectos más destacados de su política exterior, sobre todo respecto a Oriente Medio, describiendo con más detalle el recorrido histórico de sus relaciones con Israel y analizando las causas de la ruptura de las mismas y de la reconciliación.Habría que ver, por otra parte, hasta qué punto las relaciones bilaterales se congelaron en realidad y cuál fue el alcance verdadero de los discursos oficiales de ambos Estados. ¿El discurso fue acompañado de medidas en la práctica que incidían en las relaciones con el Estado sionista? Así mismo caben considerar las causas y posibles consecuencias de la reciente reconciliación.This article will try to briefly trace the outline of the Turkish foreign policy history in the Middle East during the period of the Justice and Development Party (Adalet ve Kalkınma Partisi, mostly known by its acronym AKP o AK Parti), with special emphasis on the Turkish-Israeli relations. We will see how the increasingly prominent role that Ankara gets in the Middle East with the AKP, by diversifying its political and historical relations became stagnated from 2011-2015, forcing the Turkish government to reconsider its initial policy. Once reviewed the Turkish foreign policy in general, we will focus in its relationship with Israel. A relationship that is determined by three fundamental aspects: 1) the Israeli aggressive policy of occupation and bombings in Palestine (especially in 2008-2009 and in 2014 by two attacks on the Gaza Strip); 2) The assault on the Mavi Marmara flotilla in 2010 and 3) The common strategic interests in the economic sphere and security. After a general introduction about Turkey today, we will discuss briefly the highlights of his Turkish foreign policy, especially on the Middle East, describing the historical route of its relations with Israel and analyzing the causes of the rupture thereof and the current reconciliation. It should to be seen, moreover, how far bilateral relations were frozen in reality and what was the true scope of the official speeches of both States. Was the AKP public speech accompanied by real measures on the ground that influenced relations with the Zionist State? We will also analyze the causes and possible consequences of the recent agreement or reconciliation with Israel.En l'article destacarem l'evolució de la política de Turquia a l'Orient mitjà durant el període del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (Adalet ve Kalkınma Partisi, abreujat com AKP o AK Parti), amb especial èmfasi en les relacions turc-israelianes. Veurem com el paper cada vegada més preeminent que Ankara aconsegueix a l'Orient Mitjà amb l'AKP, en diversificar la seva política i les seves relacions històriques s'estanquen a partir de 2011-2015, obligant al govern turc a replantejar la seva política inicial. Un cop ressenyada la política exterior en general, ens centrarem en la seva relació amb Israel. Una relació que està determinada, com es veurà, per tres aspectes fonamentals: 1) La bel·ligerant i agressiva política d'ocupació i bombardejos a Palestina (sobretot en 2008-2009 i en 2014 per sengles atacs a la franja de Gaza); 2) L'assalt a la Flotilla d'ajuda humanitària Mavi Màrmara, el 2010; i 3) Els interessos estratègics comuns en l'àmbit econòmic i de seguretat. Per a aixó, després d'una introducció general sobre Turquia en l'actualitat, analitzarem succintament els aspectes més destacats de la seva política exterior, sobretot pel que fa a l'Orient Mitjà, descrivint amb més detall el recorregut històric de les seves relacions amb Israel i analitzant els causes de la ruptura de les mateixes i de la reconciliació. Caldria veure, d'altra banda, fins a quin punt les relacions bilaterals es van congelar en realitat i quin va ser l'abast veritable dels discursos oficials de tots dos estats. El discurs va ser acompanyat de mesures en la pràctica que incidien en les relacions amb l'Estat sionista? Així mateix hi caben considerar les causes i possibles conseqüències de la recent reconciliació