Herida, tatuaje y recuerdo : experiencia humana, transposición literaria e influencia política de la Gran Guerra en Curzio Malaparte y Pierre Drieu La Rochelle

En el artículo se pretende ofrecer una reflexión acerca de la Gran Guerra como experiencia humana y como herida indeleble en la producción literaria de dos miembros de una generación de intelectuales nacidos en la última década del siglo XIX, crecidos en la belle époque y soldados en las trincheras europeas entre 1914 y 1918. Tras una introducción centrada en la llamada generación perdida (Hemingway, Remarque, Lussu, Jünger, etc.), nos detendremos en los casos del italiano Curzio Malaparte y del francés Pierre Drieu La Rochelle. Los dos escritores vivieron un intenso compromiso con la política en los años de entreguerras y, a diferencia de los otros miembros de la generación perdida, tienen la peculiaridad de haber sido unos tránsfugas entre las grandes ideologías del siglo XX. A través del estudio de las biografías y de las obras (poesías, narrativa, ensayo, diarios, etc.) de los dos escritores se pondrá de manifiesto la profunda influencia de la experiencia vivida en los frentes de la Primera Guerra Mundial y sus implicaciones directas e indirectas en su trayectoria humana, intelectual y política posterior a 1918.L'article pretén oferir una reflexió sobre la Gran Guerra com a experiència humana i com a ferida indeleble en la producció literària de dos membres d'una generació d'intel·lectuals nascuts en l'última dècada del segle XIX, crescuts en la belle époque i soldats en les trinxeres europees entre 1914 i 1918. Després d'una introducció centrada en l'anomenada generació perduda (Hemingway, Remarqui, Lussu, Jünger, etc.), ens detindrem en els casos de l'italià Curzio Malaparte i del francès Pierre Drieu La Rochelle. Els dos escriptors van viure un intens compromís amb la política els anys d'entreguerres i, a diferència dels altres membres de la generació perduda, tenen la peculiaritat d'haver estat uns trànsfugues entre les grans ideologies del segle XX. A través de l'estudi de les biografies i de les obres (poesies, narrativa, assaig, diaris, etc.) dels dos escriptors es posarà de manifest la profunda influència de l'experiència viscuda en els fronts de la Primera Guerra Mundial i les seves implicacions directes i indirectes en la seva trajectòria humana, intel·lectual i política posterior a 1918.The article aims to provide a reflection on the Great War as a human experience and as indelible wound in the literary production of a two members of a generation of intellectuals born in the last decade of the nineteenth century, grown in the belle époque and soldiers in European trenches between 1914 and 1918. After an introduction focused on the so-called "lost generation" (Hemingway, Remarque, Lussu, Jünger, etc.), we will examine the case of Curzio Malaparte and Pierre Drieu La Rochelle. The two writers lived an intense politics engagement in the interwar years and, unlike other members of the "lost generation", are unusual in being a defector between the great ideologies of the twentieth century. Through the study of biographies and works (poetry, novels, essays, journals, etc.) of the two writers it will expose the profound influence of the experience on the fronts of the First World War and its direct and indirect consequences on their human, intellectual and political career after 1918