Miedos e ilusiones en la prensa periódica tras el regreso a España de Fernando VII

El retorno de Fernando VII a España en el mes de marzo de 1814 fue noticia principal durante muchas semanas en la prensa hispana. Y es que, junto con su llegada, se hallaba en juego ni más ni menos que el futuro modelo de Estado: si arbitrado por una Constitución que proclamaba la soberanía nacional y amparaba toda una seria de libertades promulgadas por las Cortes de Cádiz, o si absolutista, como pretendían otros muchos aferrados a la más rigurosa tradición. Es por ello que resulta un ejercicio sumamente inquietante y conmovedor el comprobar cómo, a medida que se acercaba el tiempo en el que el monarca habría de declarar su intención, los comentarios del sector liberal plasmados en la prensa periódica se iban tiñendo, cada vez más, de pesimismo y desasosiego, aunque manteniendo siempre un hilo de esperanza. Por otra parte, sus enemigos ideológicos, los reaccionarios, tuvieron la prudencia de no significarse públicamente demasiado durante ese período de indefinición. Sin embargo, cuando el rey finalmente adoptó la senda por ellos propugnada, bastantes de sus componentes aprovecharon para desquitarse sobradamente de los liberales, arremetiendo con ahínco contra las reformas de los últimos años y contra las gentes que las habían auspiciado.El retorn de Ferran VII a Espanya el mes de març de 1814 va ser notícia principal durant moltes setmanes a la premsa hispana. I és que, juntament amb la seva arribada, era en joc ni més ni menys que el futur model d'Estat: si arbitrat per una Constitució que proclamava la sobirania nacional i emparava tot un seguit de llibertats promulgades per les Corts de Cadis, o si absolutista, com pretenien molts altres aferrats a la més rigorosa tradició. És per això que resulta un exercici summament inquietant i commovedor comprovar com, a mesura que s'acostava el temps quan el monarca hauria de declarar la seva intenció, els comentaris del sector liberal plasmats en la premsa periòdica s'anaven tenyint, cada cop més, de pessimisme i desassossec, tot i que mantenint sempre un fil d'esperança. D'altra banda, els seus enemics ideològics, els reaccionaris, van tenir la prudència de no significar-se massa públicament durant aquest període d'indefinició. Tanmateix, quan el rei finalment va prendre el camí per ells propugnat, prou dels seus components van aprofitar per rescabalar-se a bastament dels liberals, atacant amb afany les reformes dels últims anys i les persones que les havien afavorides.The return of Ferdinand VII to Spain in March of 1814 was the most important news during a lot of weeks in Spanish newspapers. And it was so because, along with his arrival, the future model of nation was at stake: there arose the question whether the state would be mediated by a Constitution which proclaimed the national sovereignty and protected an entire series of freedoms promulgated by the Cortes of Cádiz; or it would be absolutist, as many others, who were clinging to the most rigorous tradition, expected. So it was a very worrying and poignant task to test how, as the time when the king would have to declare his intention approached, the comments of the liberal sector, expressed by the periodic press, were showing more and more pessimism and anxiety, although they were always keeping a thread of hope. On the another hand, their ideological enemies, the reactionaries, had the good sense of not declaring too much publicly during this period of vagueness; however, when the King finally followed the way they wanted, many of its components took advantage of it and excessively wrought revenge on the liberals, attacking eagerly the reforms of the last years and the people who had supported them